Les invariants
El mestre Célestin Freinet va escriure unes normes pedagògiques que va anomenar invariants. Fa un parell de dies que li pegue voltes, a aquestes idees tan senzilles i tan modernes de colp, perquè ens debatem a l’escola sobre l’avaluació, un tema clau i molt seriós, si és que volem saber què es cou en aquell procés d’aprendre i d’ensenyar. El professor Francesc Imbernon n’ha fet un estudi recent que ha publicat a Graó. Realment, les petites normes són una joia, llegides en aquest petit quadernet que va publicar l’editorial Estela de Barcelona l’any 1971, traduït per Miquel Adrover, dins la col·lecció biblioteca de l’escola moderna, i que conservem a l’escola com un tresor. Com que l’altre dia ja vaig copiar aquelles normes que algú va atribuir a Gates, no trencaré cap penitència si ho faig per aquestes normes del gran mestre que va ser aquell home senzill tan avançat.
INVARIANT núm. 1: «L’infant és de la mateixa naturalesa que nosaltres.»
Per tant, abans de jutjar un infant o sancionar-lo, feu-vos només una pregunta: al lloc seu, com podria jo reaccionar? I com actuàvem quan érem com ell?