Ulisses20

La
contralectura de l’entrada anterior fóra un altre discurs, perquè ara mateix, les diferents associacions del camp de túria, vivim si fa no fa les
mateixes condicions que fa deu o vint anys: tants pocs ajuts que no hem
notat el canvi amb la ruïna municipal i amb la ruïna institucional, perquè sempre ens hem hagut de valdre per
nosaltres. De l’ajut privat, amb una economia escassa, amb més idees que no
recursos, hem bastit una vida cultural ben digna. I és ara mateix, en aquesta
crisi profunda, que naixen amb més força tot de programes i activitats: els
joves, el Casal, el 9 d’octubre, la Coordinadora pel valencià, l’Ateneu de Benaguasil, el
cel de l’Eliana, l’Ateneu de Bétera, el mateix Institut, i alguns blocs, com
ara de Llíria a Itaca, o Bloc per Riba-roja, que es fan ressó, per primera
vegada, d’allò que va passant a cadascun dels pobles i va conformant una realitat
comarcal com no havíem viscut.

Del no res i d’aquelles cendres de país que havíem de construir, l’aposta de l’associacionisme és per la
il·lusió del primer dia, per continuar consolidant-nos dins la comarca, el camp de
túria, com una comarca viva, entusiasta, de molt de coratge.

Per
la música, pel Consolat, pels pollastres Planes, i la resta d’empreses que
vulguen col·laborar a trobar l’esperit que ens cal i alguns proven de
robar-nos (amb els tancaments de TV3, les línies en valencià, Gandia TV o Acció Cultural, el pp aposta pel genocidi). No
totes les inclemències són involuntàries, i la consigna política de l’extrema dreta que representa el PP dins Europa, és obrir una nova guerra per tapar imputacions, il·legalitats, amiguisme, frau, i robatori diari a la caixa dels valencians. 

Malgrat la follia, doncs, l’institut va bastint amb comptagotes un programa amb garanties. En col·laboració amb l’Ateneu de Bétera, ha començat el cinema a la fresca, l’Estiu Lumière, amb PaNegre, i avui presenten Les Ratlles de la vida, de Raquel Ricart.

Sense defallir.