Ahir, abans de començar el jorn de l’escola, vaig rebre un carta que és un regal. Quan he rebut la confirmació que podia fer-la pública, n’he pres la llibertat.
I entre olives i olives (19 caixes en tres dies, 9 de serrana i 10 de villalongues, al voltant del 500 kg, munyides a mà de sol a sol), un rovelló de més de mig kg, mireu la meua mà i el rovelló. Mentrimentres, a Catalunya la dreta i l’espanyolisme fan aigues per demèrits propis…
Plegar olives i rovellons també és fer país, gaurir-lo, mantenir-lo. Molts, en aquest dissortat país nostre, han abandonat la terra, les idees i pel camí han perdut la memòria i la vergonya… alguns indígenes, seguim l’estel del cap indi Seattle i el seu missatge: Nosaltres som una part de la terra/ i ella és una part de nosaltres…/ Heu d’ensenyar als vostres fills que la terra que tenen sota els peus, conté les cendres dels nostres avantpassats.
Amb les olives farem oli, i el rovelló se’l fotrem amb un bon guiso atés que no el podem torrar perquè fa més d’un dit de molla, com voreu, nosaltres ens preparem per resistir la crisi i el que faça falta.
Salut i República… (avui ja està més prop).
Rafa Arnal
[Visca la terra, i les olives i un rovelló d’aital mesura]