Sobre el fracàs econòmic valencià caldrà demanar responsabilitats. Als polítics, però també als responsables de caixes i bancs. Responsabilitats penals fins i tot. Ací tothom gestionava el desencert amb molt d’èxit, que ho han liquidat tot, i encara això seria plausible, la torpesa d’uns quants homes valencians sense idees, sense saber, que es pensaven déus però eren monicacos. Hi ha encara l’altra vessant, més important, tots ells tenien grans sous, grans premis i millors regalots en plans, comiats, pensions, com si es premiaren el desastre al qual ens han portat. Dels empresaris valencians, què voleu, si eren en càrrecs de responsabilitat pública, bancària o firal, s’hi han lluït: els podien passejar a muscles, fins a la plaça de bous, fins al vell escorxador, ofrenar-los a la maredéu, a la qual ells sempre s’emparen … O penjar-los dels arbres de Nadal farcits de llumets, perquè tothom veiés qui són els protagonistes principals dels grans èxits valencians de l’economia… Que no ho oblideu, eren els màxims responsables de guardar-nos els diners, els públics i els privats. Que no hi ha responsabilitats penals? Al calabòs, a pèrpètua, fins que tornen els diners, els que s’han gastat, els que s’han emportat, els que han perdut.