Escoltar el Jem Cabanes. La seua “plàtica” reposada i tranquil·la. El brot de cultura a cada gir de la conversa. No tinguí el goig de poder parlar amb ell més que fent-nos el café, aquest viatge. I va ser un goig. Li vaig explicar el que estem fent al taller de teatre total, per convidar-lo a vindre i fer-nos la crítica (que és com dir fer crítica del taller de qualsevol cosa, fins i tot teatre, de l’escolagavina). Escoltava interessat, aportant com ens cal al nostre País de desfer-nos dels complexos, de guanyar en autoestima. El discurs no tenia pèrdua ni menystenia a ningú (per exemple, per comparativa posava els germans Grimm, o Christian Andersen, com a equivalents autèntics de Valor). No podia anar a escoltar-lo a l’Ateneu de Bètera, però ben segur que pagà la pena per tot: per ell, pel discurs, pel clima, pel lloc, per la gent… I és que escoltar Jem Cabanes és un goig.
Publicat el 11 de desembre de 2011
La predica en favor d’Enric Valor (1)
Anit vam continuar el programa que l’AteneudeBétera dedica a la literatura i les idees, amb una conferència de Jem Cabanes en favor del mestre Enric Valor. Si la setmana passada Ferran Zurriaga ens emocionà amb els llinatges i el repoblament de la vall d’Olocau, Marines i Gàtova, Jem ens va relluir la figura i el mestratge d’un narrador gegantí, capaç de bastir una llengua total a partir de la cultura i la llengua popular, que no vulgar, d’un escriptor precís, pulcre i acurat com pocs. Juntament amb altres rondallistes, sobretot mossén Alcover i en Cassaponça, tots tres ens han llegat un testimoni de la llengua que és un monument, orgull del país.
Les rondalles mallorquines són, sens dubte, un pou de saviesa, per la riquesa i l’exhuberància lingüística en tots els sentits, però anit Jem Cabanes ens va explicar perquè considera Valor, amb solament trenta-sis rondalles, una peça cabdal de la literatura catalana del XX i de sempre.
Les rondalles mallorquines són, sens dubte, un pou de saviesa, per la riquesa i l’exhuberància lingüística en tots els sentits, però anit Jem Cabanes ens va explicar perquè considera Valor, amb solament trenta-sis rondalles, una peça cabdal de la literatura catalana del XX i de sempre.
«Per a parlar de Valor, no fan falta pretextos. No caldrien aniversaris. La seua obra ens sol·licita contínuament. Una obra solidíssima, matèria interminable d’estudi i de reflexió, per a tothom i tostemps. I és que, tornant a l’apreciació fusteriana de Vicent Andrés Estellés (el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March), trobe que no és gens aventurat un juí semblant sobre la prosa d’Enric Valor, meravellosa com feia segles que no teníem.»
L’auditori de la cambra de l’ateneu era ple, quaranta persones abrigades per una lectura apassionada, febril, de goig i de regal per l’auditori i pel protagonista d’aquell text, Valor en Valor: et portava pel camí de redescobrir-nos a través dels mots; pensava en el mateix senyor escriptor, escoltant Cabanes: viure el text i aquella exposició amorosa en favor d’un home que ens ha donat tant, als valencians.
«I és perquè estimava aquesta llengua que esdevingué un gramàtic, un divulgador de la gramàtica, com n’hi ha poquíssims: molt responsable. I molt responsable vol dir que tenia una idea clara i precisa del funcionament correcte i digne de la llengua, de la llengua total. És a dir, de la llengua de tots els parlants i de cada lloc. I molt responsable també vol dir que fou un divulgador gramatical pràctic i eficaç. No oblidem que Valor no fou un home de formació universitària. Que fou, en bona part, un autodidacte, molt sensible, doncs, a les dificultats que podien presentar als interessats a conèixer bé la nostra llengua.»
La prèdica, segons que va batejar-la Toni Marzo pels volts de la una de la matinada que tornàvem de passeig cap a casa, després que ja havien passat el sopar i les eufòries esportives, valdria uan publicació senyorívola, i emmarcar el revalor que hi afegí el conferenciant sobre una de les fites literàries dels valencians i de tots els catalans.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent