Ja podeu matar-vos… pel camp
“El camp no té arreglo”.
—Ja podeu matar-vos a pensar, a treballar…, el camp no té arreglo. Que no en té!
La filosofia rural valenciana serà de poc estudi, però és directa. I el consens que el camp té les hores comptades és total. Unànim. Sobretot entre el llaurador gran, el jubilat i el mort. El mort i colgat, i el mort que ha abandonat la terra. Aleshores els demane si saben que tenim un menisteri d’agricultura allà a Espana… Quèèè? Se’n burlen tots, els que han votat tota la vida la dreta, l’extrema dreta, i la recontradreta abstencionista, se’n riuen. Allà no és que no mos volen veure ni en pintura, és que no existim. Els valencians no existim sinó pa pagar.
La filosofia rural no direu que no és directa, encara que està feta a votar el pp. Els altres feien igual, diuen, quan han tingut en compte el camp?, la taronja?, els preus?, les ajudes?, els joves?, quan?
Però vosaltres sabeu que també hi ha una conselleria d’agricultura, no? I què fa?, em demanen, asmola les tisores de collir? Fa cabassos d’aspart? Què fan a la conselleria eixa? Pos jo tampoc no he sabut què dir-los. Els homes esperaven que els digués, no ho sé, per exemple que els digués… Estudien com ajudar-mos, miren que no passen les coses que passen, no ho sé, potser volen que la Universitat de València trobe solucions, volen controlar els preus dels quatre comerços gànsters, volen aconseguir una denominació d’origen pa les taronges, o dos, o cinc, i evitar que els pirates de sempre controlen el mercat, o volen evitar com etiqueten taronja estrangera com a valenciana… No he sabut dir-los res, res de tot això, perquè trobe que res de tot això no faran, a la conselleria d’agricultura… I ja són gairebé dos anys… Malgrat que l’agricultura hauria de suposar un concepte major del territori valencià. Un orgull, de tenir a les mans la gestió de la terra, del camp, dels productes…
—Ja té “alicates” el conseller?
—Que és consellera, xa!
—Pos ja té alicates i cabàs i guants per venir a ajudar-mos a carregar el camió, la consellera?
—Però sabeu com es diu?
Que fan els menistres i consellers francesos i occitans? Com ajuden el camp francés? Sabeu com tenen aquell paisatge? Com s’estimen els seus productes, els francesos? Us imagineu una màfia que etiquetés xampany francés comprat lluny del seu territori? Us imagineu que tractaren un producte singular seu, per exemple la taronja, com una merda seca? No, eh…
—Per cert, Albert, ja saps què ha fet aquesta setmana la consellera d’agricultura? I ella, ho sap què ha fet pel camp, per la vinya, pel vi, per les ametlles, per les taronges, o encara ho deixa en mans dels valsangiacomo, els fontestat i els quatre pirates de la rodà?
Haurien de telefonar a Joan Martín…