Ulisses20

Com cada any, i en van quatre de seguits, l’Alqueria de Moret acollí la IV Festa Éstellés, conduïa magistralment pel poeta Lluís Roda, que va convidant els lectors, improvisant discursos entre lectures, animant la nit i descobrint-nos racons amagats de la poesia estellesiana. Un goig d’escoltar i d’aprendre sempre. A més, en fa una lectura particular sempre molt ben triada, per incitar-nos a continuar cercant l’interior d’un poeta grandíssim.
La nit de divendres va ser especial com cap altra, per l’interés de les lectures i la qualitat dels lectors d’una banda, perquè van llegir alumnes de les escoles, la qual cosa donà a l’acte una qualitat que ningú esperàvem, i perquè vam incorporar la cançó d’un poema que les xiquetes de l’escolagavina van fer a capela.
La nit de divendres semblava que tanta cosa s’havia conjuminat en aquell redós, que ningú no volíem anar-mos-en: aquella idea que semblava petita de l’escriptor Josep Lozano, va agafant uan dimensió de magnitud: no espràvem que hagués escampat el goig de llegir en públic, en veu alta, poesia, ni esperàvem una resposta de la societat en general, ni ens pensàvem que la idea ens agradiara tant que ja sembla part del calendari anual dels pobles, a Picanya per exemple, no entendríem l’inici del curs sense aquesta data, i cada colp més, la qualitat va agafant força, intensitat, i convida més gent a venir a sopar a la fresca per llegir o per escoltar.
La nit de divendres, la mateixa escola finlandesa s’hagués trobat orgullosa de nosaltres, perquè a poc que gratem, tenim un país que apunta maneres de lo alto, i signes d’una dignitat cultural i humana a prova de corruptes i polítics pocavergonyes.

Jo vaig llegir la cançó de Bétera del poeta de Nàquera Alexandre Navarro, per llegir el poema a Bétera que va escriure Estellés dins el llibre El Mural del País Valencià.
Per cert, també vaig parlar de les sis veus per al poeta, i fins i tot vaig posar uns segons de la seua versió de la malaguenya que m’agrada tant.