Ulisses20

“Un lleó va sentir raucar una granota; va parar atenció a la veu i es va afigurar que era un animal gros. Es va esperar un moment i, quan va veure la granota que sortia de l’estany, se li va acostar i, tot aixafant-la, va dir: ¨Que a ningú no l’espante el que sent, si abans no ho veu¨.”

El lleó i la granota, faules d’Isop volum 1, fundació bernat metge, barcelona 1984

Acaba la faula explicant la lliçó que, aquest breu, li escau a l’home xarraire que no és capaç sinó de parlar.

I jo ja em demane a quin equip li encomanarà el govern de la República catalana la llei d’educació i el seu desenvolupament. Si hi haurà Cardús, Melgarejo, els de la fundació Bofill, els mestres de ‘El Puig’, els de la societat matemàtica, amb l’Aubanell, per exemple, la Neus SanMartí i el seu equip, tants mestres com han fet possible una pedagogia moderna (ep, els que s’han adormit fa temps, retireu-los, d’aquests cap ni un, que no vinguen a destorbar), l’Enric Queralt, la Glòria, David Barba, potser que vosaltres en sabreu més, així que ja podeu començar a afegir noms, va, però que siguen autèntics professionals, que ploramiques ja ens en sobren cada dia, entre sindicats, funcionaris i altres armariets de pols, graneres i espolsadors: els d’un sindicat que ara no diré perquè no em peguen a cercar les puces, tampoc, aquests lluny, a pidolar a la via.

Que això ho teniu a tocar, així que després no vingueu dient que no teniu temps, que els detalls no calen, sí, sí, ho volem tot i ho volem començar com més prompte millor. Demà si cal.