Segon programa de llibres, ara d’estiu, a l’Ateneu de Bétera. El periodista Miquel Calvet entrevistà el periodista Xavier Aliaga, en una conversa amable que anava destriant llibres, històries i política:
Si no ho dic rebente, segons Aliaga, una de les portades més lletges de la història de la literatura, explica l’època valenciana de la construcció i la felicitat immobiliària: banquers, polítics, constructors… —Si escrius de la broma, no t’agafen seriosament, així que vaig passar a explicar històries de parelles tràgiques,
Vides desafinades —segons Calvet, Aliaga ha trobat un estil propi per farcir un retrat de joves que no saben decidir-se què en faran, de les seues vides. La crisi dels trenta abans de l’altra i de l’altra, entre més crisi general: —
El meu nom no és Irina és un encàrrec del mateix Ricard Peris, d’Andana Editorial, que volia una història juvenil poc convencional i gens tòpica: —Em vaig arriscar en canvi que es negaren a publicar-me, però Ricard és molt llest, i encara em va animar a trencar més motlles. Referents literaris en un periodista? —Berlanga i Azcona quan feia humor; Faulkner quan vull escriure amb més recorregut.
Premis i bones vendes, segons que vam vore ahir a Bétera: i una conversa agradosa, dirigida per fer-nos passar una vesprada d’estiu que promet idees i bons llibres: per cert, el mateix Aliaga ens va recomanar dues proves:
el Fracassat, de Martí Domínguez, i
el crim del soldat, d’Erri de Luca.
Per cert, la propera cita al calendari literati de l’Ateneu encara pega més lluny, Martí Dominguez amb el Fracassat, entrevistat per dos escriptors de lo alto: Alexandre Navarro i Raquel Ricart. El 19 de juliol.