Ulisses20

Anit, en una reunió amb famílies de l’escola explicava un dels envits més importants de l’escola, entre més objectius igualment importants, naturalment: la llibertat. Un envit que espanya ens voldria fer oblidar, tot arraconant-lo amb excuses, subterfugis i atacs directes a la democràcia i els drets humans, encara des dels propis programes curriculars que proposa —I ordena per dret militar i de repressió. No oblideu que l’escola dels valencians està envaïda pel sistema curricular espanyol, que dictamina què podem ensenyar o no, en un setanta per cent.

Anit vaig dir als pares que, l’educació humanista, el treball de l’escola en aquest sentit, no significa que després siguem o ens fem més humans. Que els pares han de ser vigilants dels fills i dels seus comportaments, a casa, al carrer, amb els amics, mentre sopen o quan van als extraescolars, o fan aniversaris…, amb els comentaris, amb els programes que miren, amb els jocs, amb la traça d’alguns d’aquests joves que ja apunten maneres feixistes en potència. En les expressions i en les accions.

Quina barbaritat, es dirà ningú, que no veu la palla a l’ull. Però no cal enganyar-nos, aquest són qui prefereixen de viure en un estat feixista, convençuts. Talment com l’actual o pitjor.

A tots els intituts tenim colles feixistes més o menys dissimulades, a tots sense excepció, si bé n’hi ha que marquen més paquet mascle, com ara l’exemple que ha passat a Bétera, n’hi ha que encara no es pensen suficients. Però això de Bétera no és un atzar, ni un cas aïllat. Al meu institut també n’hi ha que canten consignes feixistes, o xiulen, o tenen comportaments fatxendes. Més o menys dissimulats. Arreu que mires, si vols en trobes, d’aquest posat altiu profranquista.

Els pares ja els fan baixar del cotxe lluint banderets que representen corrupció i un lema que les casernes ens recorden sempre: nosaltres estem per damunt dels valors i la democràcia. I si cal… Ai, si els cal.

—De pares cantadors, fills balladors…

Això que ha passat a Bétera, amb uns quants joves que amenacen, se’n burlen o agredeixen la democràcia i alguna vegada els mestres més valents, ja ho van atiar els seus pares contra l’Ateneu de Bétera, en diverses ocasions, o contra aquell Aplec del Camp de Túria, celebrat a Bétera i denunciat per la violència i les amenaces, però els jutges espanyols ja se n’han encarregat de tapar-ho. En aquella violència contra els joves de l’Aplec, hi havia pares, polítics del pp i del psoe, cossos de seguretat, guàrdies civils de paisà…, i representants actuals de l’Ajuntament de Bétera, ves si serà gros, amb consignes franquistes i amenaces de matar-nos. I les denúncies continuen en un calaix. I els homes fatxa representen i cobren pels seus fets.

Aquests joves de Bétera, Nàquera o Serra, que han atacat l’escola i els mestres, són atiats de primer pels jutges del Suprem, del TC o de les JEC, quan aquests són els primers a inhabilitar polítics i ciutadans pel fet dels llaços grocs, inhabiliten persones triades democràticament, perquè els jutges espanyols, corruptes i criminals, són per damunt la democràcia. En canvi, els mateixos jutges impedeixen investigar l’assassinat i la violència terrorista, que n’hi ha centenars d’exemples: els atemptats contra l’Aplec de Bétera volien provocar terror entre el jovent, els xiquets i les famílies que hi participaven, els atemptats contra Joan Fuster o Sanchis Guarner, contra Guillem Agulló, contra les Rambles de Barcelona, no s’han investigat mai encara amb el consentiment de borbons, mitjans de comunicació i totes aquelles palles mentals de televisions alienes i pròpies que juguen a fer passar per acudits les agressions reals del feixisme.

Ací la lliçó, d’una banda, és mantenir-nos ferms en els valors i els drets humans contra l’amenaça de pinxos atiats pels pares, per les casernes, pel psoe o per qualsevol institució judicial espanyola, que no passen de banda de criminals que toleren i potencien allò que va florint irremediablement a casa nostra. De l’altra, és treballar per la llibertat, com ara reclama Escola valenciana, l’escola que ens fa lliures, en canvi també d’actuar amb contundència contra el jovent que fa de braç executor d’aquells jutges o polítics.

Les agressions són contínues, també contra la llengua (la cooperativade Bétera, en canviar les màquines del sortidor, va eliminar la llengua dels valencians sense despentinar-se), i ningú no sembla que es queixe de res, si una rere l’altra, ells, sempre ells, actuen amb aital impunitat contra els valencians i la nostra independència.

De l’altre costat, que més valencians puguen veure que la bandera d’ells representa l’agressió, la violència i l’atemptat contra els drets, situa cadascú en quin costat del camp vol viure-hi. Malgrat que mantenir-nos fidels al servei d’aquest poble, com deia el poeta, passa per la impunitat d’uns quants espanyols que en pensar-se que són el melic el món, no passen d’una diversitat funcional tan esquifida com antidemocràtica.

El treball sobre l’educació humanística No significa que després siguem o ens fem més humans.