Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 25 de setembre de 2013

Espana imita els russos

Espana actua com els russos, és una piconadora que en comptes de convidar al coneixement i a l’estudi, per allà on passa no deixa sinó una ruïna i una invitació a la fugida. Els camins de la imposició, encara no ho han aprés, aconsegueixen el contrari del que pretenen. Els decrets de llengües i d’educació no deixen sinó un desert, les restes d’un sutnami no desitjat, que és el resultat d’aqueix camí de les imposicions i els decrets. Ara, la llengua a les Illes, o a València, o a Catalunya, a tot arreu del país, per la força d’una suposada democràcia que ja no sap amagar la corrupció que l’ha ordida.

Tant se val que el rei envie el gendre a cobrar a València o a Mallorca, que li paguen uns quants milions d’euros per una venda de fum, tant se val que els jutjats no hi vegen delicte, que els diaris en parlen, de l’èxit de l’operació final. Tota la corrupció destapada desmenteix l’argumentació de la majoria parlamentària. Han guanyat eleccions, una rere l’altra, amb trampes, corrupció i lladrocinis. No tenen cap autoritat moral per a l’argumentació, sols la plana de mitjans que els llepa el cul en canvi d’engrunes.

Naturalment, la manera d’actuar ja no amaga el descontent general que significa el joc de la pròpia marca. Espana s’ha convertit en el fracàs més gros d’Europa, en educació, en economia, en sanitat, i en tot de luxes que ara són saldos a liquidar amb urgència… No podem amagar que som un estat que és en ruïna. Ara, ells continuen pensant que no, que per la força i el mandat diví, tenen més raó que els sants i la crua realitat de cada dia.

Però el russos també van ser derrotats amb intel·ligència, pels finlandesos: sense exèrcit, ni piconadores, van fer ús de la intel·ligència i les idees per guanyar en la batalla del coneixement. Malgrat que tenien la pitjor de les amenaces militars a tocar. Els finlandesos són els primers arreu del món, en els resultats educatius i en el compromís social i ètic. La defensa de la llengua i l’aprenentatge de més llengües que, casualment, no són el rus, no els ha estalviat d’eixir al món amb el major dels èxits. La dignitat moral i ètica i una escola que és un honor mundial.

Els mestres de les illes han demostrat que el camí de Finlàndia és possible. Per decència, per la llengua, perquè en la societat del coneixement, aquelles intoleràncies Bauzà o Wert o Català, són fàcilment esquivables a poc que ens posem a defensar que una altra via és possible: la sensatesa i la lògica que és sentit comú.

I els espanols, en Wert i en Bauzà, per exemple, que vagen provocant amb el rulo gros…, acabaran d’aconseguir que traguem l’espanol de l’escola, fins i tot com a tercera o quarta llengua de l’ensenyament. Les xiuleries i les provocacions ens faran posar cap per avall allò que ells representen, marca, llengua, política, torpesa i mediocritat.

  1. Els han dit i fet de tot, als mestres de les illes. Han sigut molt valents i en el millors dels casos perdran mitja nòmina per mantenir-se ferms i coherents en la seua defensa de l’escola, de la llengua i d’un model de País. Els han acusat de raptors dels infants, als que suposadament havien pres de hostatges, i de ser fer una vaga  incendiària. Incendiària? Per a “cremar” què? La casa comuna de tots? En qualsevol cas, i vista la mala fusta de Bauzá i companyia i el que han fet ells amb la casa de tots, com diu la frase teatral:
    –  Si ta casa es cremara, tu què salvaries?
    – Jo salvaria el foc.

    Una abraçada.   

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent