En condicions normals, d’igualtat, aquesta batalla la guanyem de carreró. Espana ens ha declarat la guerra als valencians: la guerra econòmica, la cultural, la lingüística, la política, i ves que juguem amb desavantatge. Ens van expulsar els mitjans a base de multes, ens van tancar els mitjans propis perquè ja no els convenien, ens van empobrir la sanitat, l’educació, i els serveis… Ens van robar els fons propis, fins i tot ens van robar els fons que destinàvem a ajudar els altres, des d’espana. Que vol dir des del govern del pp. I encara així, resistim, ens resistim a malviure, a viure sotmesos, a viure de genolls, o muts o conformats. I encara que juguen contra un equip reduït i malmés, castigat anys i panys a viure de les molles que els sobren, encara així som capaços de guanyar-los, a poc que en despertem uns quants més del malson que vivim.
En condicions d’igualtat, hom per hom, un a un, els guanyem de carreró, per dignitat, per equitat, però ja sabem com juguen aquests d’espanya, des del franquisme: la clau de la caixa, de les pensions, de la injústica, de la fiscalia, de les infrastructures, dels mitjans, tenen la clau de gairebé tot, excepte una i ben important, la clau dels valencians… I aquesta només pot ser vàlida si som independents. Res de mamonaes de mitges tintes, de vi i llimonà, d’aigua amb vi i tota la pesca de solucions que mai no són sinó aigua en cistella. La clau dels valencians, vet ací.