Que ningú, jove o vell, no es canse de filosofar i d’aprendre, perquè per assolir la salut de l’ànima mai no s’és ni massa jove ni massa vell.
Els valencians, segons les males llengües, tenim quelcom d’epicuris, però la interpretació o comparació sembla més aviat falsa, una burla. Ves en quina cosa ens assemblem, pobres valencians, amb aital filosofia:
-sí, considerem l’amistat un bé, però per aprofitar-nos-en i medrar (!), trepar o ascendir…
-pel que fa als déus i la seua renúncia, no cal dir la beator que ens vesteix cada dia, i l’església, que fa i desfà a l’entoix la vida dels valencians, des que naixen fins que moren, prou que continua aprofitant-se’n dos mil anys després.
-el plaer, si voleu el plaer festiu fins i tot voluptuós…, però d’ací a tirar-se tomates al cap, o raïm, o cercar tot d’invents més propis del sàtir que del savi, no ens deixa sinó en el lloc que ens pertoca, majoritàriament.
-dominar la mort, o l’ataràxia, la lleugeresa del ser, l’entenc lingüísticament davant un plat d’esgarraet, l’all-i-oli i el barral ple de vi: menja molt i caga fort, i no tingues por a la mort.
Però aquest càlcul dels polítics de considerar els valencians uns mansois desentesos de la protesta col·lectiva, passe el que passe, facen el que facen, sembla que va finint. Que el poder no ha de tenir por dels epicuris, ni dels valencians mateix, falsos epicuris, uii, que jo no seria tan positiu i començaria a llegir què diuen, aquests filòsofs bojos com un cabàs de xunsa i de matapuça.
Sobre Epicur, he manllevat unes idees d’un text de Ramon Alcoberro, de la Universitat de Girona.
El Déu bíblic no és un Déu de “temor” (no confondre-ho amb “respecte”). Segons la meva opinió, és un Déu d’esperança, d’amor gratuït. Podreu trobar exemples a Salms, a l’Evangeli segons Joan, les cartes del mateix i al llibre de Revelació (Apocalipsi).
Atentament
contra el realisme, la utupia
contra el fanatisme, la ironia
contra JRRiudoms,Herbero de la Mariòla
contra el racisme, fraternitat
contra la religió, coneiximent=Lucreci, molt de Lucreci
contra la intolerància, estima com vulguis
Els últims heretges…nomès hi faltes tú