Entre l’escola i en Bauzà, trie l’escola
Dilluns, ENXARXA’T, la xarxa d’escoles per la millora de la Federació Escola Valenciana, inaugura el curs amb una conferència de Xavier Melgarejo, l’home que més en sap sobre el sistema educatiu finlandés. Un model d’èxit, el model sens dubte, de respecte, de llibertat d’acció, que any rere any ensenya al món els millors resultats, sense l’estrés ni la competitivitat d’alguns exemples asiàtics, i sense oblidar una formació en valors tan important com compromesa.
Segons Pasi Sahlberg, mestre i protagonsita d’aquella escola, el sistema finlandés segueix polítiques educatives amistoses amb els docents. Les escoles tenen una llibertat d’acció i uns controls d’avaluació molt estrictes, però que en cap cas no són punitius, com ho són en la majoria de països. Encà més, defugen una política educativa burocratitzada i fiscalitzadora, en canvi d’un treball per competències i d’investigació entre alumnes, entre iguals, de major solidesa per als alumnes mateix. L’admiració pels equips docents és tan gran i tan alta, que els pares animen els fills a ser mestres, més que no metges, advocats o enginyers.
Una setmana sencera de vaga a l’escola és un fracàs polític sense excusa. Perquè demostra incapacitat, política sobretot, i ineficàcia, que es tradueix una nul·la voluntat de diàleg i d’entesa. Això és, el polític Bauzà nega que l’escola tinga la capacitat d’educar, sense la seua autoritat impermeable. Vet ací on és capaç d’arribar el fracàs d’una política incapaç, immoral fins i tot. Posar contra la paret l’escola és no entendre res, ni el món del segle XXI, ni la pedagogia del XX, ni el gran èxit finlàndes dels últims quaranta anys.
Ni la rectificació no valdria després de cinc dies d’enfrontament. La dimissió, potser, i encà amb alguns deures i obligacions per reparar el mal fet. A mestres, pares i xiquets sobretot.