«mireu com entra la primavera de sang verda»
canta en el poema ‘Preneu les roses’ Olga Xirinacs en el dia mundial de la poesia, cada 21 de març. Portem uns dies fets a colps, de morts i de dols, amb aquelles joves estudiants que tornaven de la festa, amb els refugiats que fugen de la guerra i, més proper encara, amb el sobtat cop contra escola valenciana, que ha perdut un dels homes totterreny, Josep Vicent Garcia, els atemptats a Brussel·les… Malgrat que el dol no pot aturar la vida, ens fa pensar en allò efímer, el temps i el compromís, perquè al cap i a la fi, allò que paga la pena, amb Europa o sense, és aquesta vida que tenim, propera, entre amics, reclamant l’acollida dels refugiats, de tots els refugiats del món, amb els joves que hem perdut i que perdem tothom. Com de difícil es converteix el viure en unes hores. Malgrat el cant d’esperança que representa l’escola. Si, en unes hores milers de valencians han pegat de vacances, perquè la vida continua, i sense les vacances no sembla la mateixa vida, ni sembla que res continue. Amb uns quants dies més, ningú no recordarà aquelles joves mortes a l’autobús, ni els milers de refugiats que ja s’han mort de camí, no recordarem res de res, sinó en els aniversaris, hi haurà un dia que serà el primer aniversari de la mort de les joves a Freginals, hi haurà un dia que serà l’aniversari dels atemptats a Brussel·les, un altre dia serà el primer aniversari d’això i d’allò, i tornarà a haver-hi vacances de Pasqua, perquè la vida continua, sempre continua. Hi haurà una altra primavera, un altre inici, un altre dia que serà el de la poesia…
»Potser un vent lleu, potser un mestral mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners, portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades, i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.» Olga Xirinacs
Però els dols d’aniversari ja no sé si atueixen amb tanta intensitat.