El mestre i els alumnes (2)
‘La qualitat d’un mestre es pot mesurar per com aquest és capaç de proporcionar a cada alumne allò que ha d’aprendre, el currículum més adequat.’ John D. Wilson.
Per Wilson, sense planificació no n’hi ha aprenentatge, i el procés d’ensenyament se’n resent fins al punt de ser inerme. Així, si la planificació és cabdal, començar un curs escolar sense el temps necessari per desempolsegar els mobles i les persianes és de rucs, i els mestres enguany estarem venuts per culpa d’una (des)planificació calculada des de la pròpia conselleria d’educació valenciana, que ha decidit d’un colp populista que els mestres no cal que planifiquen res: —Obriu la persiana i que entren els xiquets, sembla que han dit, ja us inventareu què dir.
Diu Wilson que, la qualitat del que fan els mestres dependrà directament de la relació mestre-alumne, per la cooperació entre l’un que ajuda a aconseguir els reptes que l’altre s’ha marcat. Què haurem d’inventar?
El concepte aprendre a aprendre, ara és una competència necessària i cabdal a l’escola, però aquest professor escocés ja el va defensar en els anys setanta.
Per a Wilson, abans de començar un curs que pretens siga de qualitat, cada mestre ha de fer-se deu preguntes, i tenir-ne una resposta lògica, almenys una per a cada interrogant. Comencem a planificar, doncs, abans que ens agafe el bou:
Primera pregunta. Quines habilitats i qualitats creus que necessitaran els joves per a desenvolupar-se en el món que els ha d’acollir?