Ulisses20

Sembla que el mes d’octubre és tan lluny com inabastable, com si el temps se l’hagués engolit sense pena ni glòria, malgrat la xerinola que ha provocat en el nacionalisme valencià. Però vet ací que hem viscut un cadafal d’esdeveniments de molta envergadura, entre manifestacions, soparots, concerts i martingales d’això i d’allò, tant d’embalum no s’oblida fàcilment, perquè els valencians ens creixem davant la misèria i la poca pena de polítics i mitjans de duro.

Repassem, doncs: el 9 d’Octubre (que no ha passat un segle, home), la vaga dels mestres i una manifestació espectacular contra la llei WERT i els pocavergonyes del pp, responsables d’una desfeta contra l’escola sense precedents… Però n’hi ha més, l’Aplec de la Muntayeta al Puig, passant pel comiat a València d’Al Tall (un concert històric per una banda històrica), a més dels Obrint Pas a Vinalesa, els Premis Octubre, campanyes en favor d’Escola Valenciana (són a punt d’aconseguir l’objectiu econòmic dels seixanta mil), Muixerangues que van escampant-se arreu del país, més enllà d’Algemesí…, fins i tot empresaris de dretes i de renom que s’han atrevit a dir prou a espana (impensable, direu), perquè espavilar-nos de lladres i gànsters, depén de nosaltres, exclusivament de nosaltres, els valencians, que ningú no vindrà a salvar-nos res. Encara menys a regalar-nos sinó les molles.

Tenim fustes i estelles per ordir un futur menys fosc, no sabem si més pròsper perquè la ruïna encara no ha tocat fons, sobretot després de tants anys de calvari. Així que si amb el desert patit hem sigut capaços de bastir un mes d’octubre viu i esperançador, que no serem capaços de fer en passar les ànimes i Tots Sants… Feina per llarg i per envant.

Per cert, ja hem celebrat prou que, entre els pilotaris, tenim un campió de la corda, que s’ha fet l’amo del trinquet? Ara ens tocarà a nosaltres desempegueir el balconet d’aquells falsos amos del país… per poc més serem capaços de despullar-lo d’inútils i malnascuts.