Cloenda del curs
Ahir vam cloure el curs escolar 2010-2011. Avui acomiadem la lleva d’alumnes que han acabat 4t de secundària. Com és habitual, d’uns anys ençà, els dirigiré un discurs, breu, sobre percepcions i realitats. Què se trobaran a partir d’ara, en els estudis, no cal, perquè no ho voldré fer llarg. Possiblement siga l’última lleva amb una certa tranquil·litat, pel que fa a deixar-nos treballar en valencià. En la manifestació de dissabte, algunes mares havien sigut alumnes de l’escola en els setanta: aleshores es manifestaven amb les seues mares, per una escola valenciana. Ara tornen a manifestar-se amb les filles, per una escola valenciana. Com si no hagués canviat gairebé res, en quaranta anys: els valencians, i els mestres, continuem manifestant-nos per l’escola, per l’educació. En tots aquests canvis polítics (Dictadura-Transició-Democràcia), les exigències educatives són gairebé idèntiques. Amb el PP, almenys.
Per molts espanols, dictadura-transició-democràcia, és un sol concepte. Com la seua particular santíssima trinitat: cap de les tres coses no els ha fet variar un pam, la seua concepció mental, no diguem la seua concepció intel·lectual de l’escola.
Potser que els explicaré això, als alumnes: no perdeu la identitat, d’on veniu, en quina escola us heu fet…, perquè trobareu tot d’entrebancs que us voldran fer oblidar, que voldran que renuncieu… Perquè tot això, renunciar a ser qui sou, us serà immensament més fàcil, menys esforçat, menys dolorós fins i tot.
Això és el que hem pogut fer per vosaltres, tots aquests anys, el millor que hem sabut. Esperem haver-vos preparat amb la suficient independència perquè sigueu, vosaltres mateix, pel vostre compte, camí del que decidiu fer.
N’hi ha també un comodí important, en el cas dels errors: l’escola no és l’únic lloc d’aprenentatge, sens dubte que ara n’hi ha tants espais d’aprenentatge que cap d’ells, per si sol, no representa sinó un percentatge mínim en l’error, i en l’encert, que és ara sobretot que caldrà que us aneu formant amb major criteri el vostre propi itinerari vital.
Fins i tot pot ser que l’escola no siga tan important, ves, malgrat que, particularment, jo estic convençut del contrari. Si us cal, si ens necessiteu, nosaltres solament que tanquem per l’agost.
Post: hem rebut el premi Cinema Jove pel curt ‘CRISI?’, en el qual van participar alguns dels alumnes que ara acaben, dins el programa d’estiu EACN, l’escola d’activitats culturals a la natura. Ara, EACN és cinema. Sobretot és cinema.
Nike faced up to bet a huge amount of money on R$ D on new products, the most popular product is the classic Nike Air gucci sale Max shoe in late 80s of last century. John Horan had a special issue on the American sports industry and said that Air Max is the simple and percipient shoe- making onitsuka tiger mini technology. Air Max shoes were officially listed in the asics shoes Australia early 90s and received an unprecedented success. They listed in the massive onitsuka tiger 66 gas and spend millions of dollars to request NBA superstars as the spokesperson to emerge in different kinds of the marketing, setting the high price of the sponsor in the first Gucci Messenger Bag case and amazed by people. Following this activity, they signed Tiger Woods and in 1996, they signed with Brazilian soccer by 200 million to 4 billion dollars in contracts, set the highest price tag in the world. Since then Nike’s logo presents in many of world golf competition and the Air Max sales rise sharply. As the saying goes, where there is pay, there is gain.