Cap a Castelló!
“Si vas a França, cagança, passaràs per Castelló, cagalló…?. Serà bròfec i barroer! Home, una miqueta d’humor, que no sabeu com les gasten a Castelló. Doncs no demanen que cal salvar l’empresa de la rajola, la de la construcció! Salveu també el papu Fabra, el diputat, no el lingüista, i salveu el requeté i aquella colla de fraus i enganys d’aquelles comarques de la Plana que són sota una pandèmia d’ignorància i caciquisme com fa gairebé cent anys ja passava a tot arreu del país. Fóra el cas que, després d’haver salvat els bancs (no els nostres diners, no, els amos dels bancs deixant-los autèntiques fortunes), doncs ara salvaren també constructors i rajolaires, i falangistes, i beats, i cacics feixistes de lo alto!
Però és cap a Castelló que peguem, demà a la nit per commemorar una fita de l’escola i de la societat civil, 25 anys de Trobades per l’escola, que cada any mouen centenars de milers de persones, malgrat els polítics, els consellers d’educació, i els futurs pactes contra la mateixa escola que ordeixen uns altres polítics, entre cacics i feixistes reciclats de demòcrates ortgànics, monàrquics salvapàtries.
Festegem un treball gegantí, immens, de mestres, pares i xiquets, per l’escola i per la llengua, que mereix més respecte i admiració que molts dels premiats per cinema o per Goya. A més, premiem dos il·lustres, o tres, tant se val. Visca l’escola.