Ulisses20

«Si pels capellans fóra, el sol giraria al voltant de la terra. El que és consubstancial a la natura és el canvi, la revolució. Els capellans diuen: tot està fix! Els científics, en canvi, exclamen: tot és en moviment! L’immobilisme és propi de l’Església, desl estaments burgesos, dels aristòcrates…
[…]
–Nosaltres som a l’art el que Lamark i Darwin són a la història natural.»
El fracassat, Martí Domínguez

Hem baixat de nou a la mar, a la platja de Massalfassar, que ja ho hem comprovat, és més viva i alegre que no la de la Malva-rosa, pel que fa a la natura animal, i molt menys acompanyada de natura racional. Cap caseta de ratlles, ni altaveus, ni cadiretes de socorrista, res. En pèl, la mar.
Peixos, llangostins, gossos, rates, fins i tot ens hem trobat un peixot gros, a l’aigua, que hem confós amb una tintorera i una part de l’equip ja es pensava en un destí fatal. El peixot s’ha estat nadant més de mitja hora al nostre costat, descaradament, observant-nos. Aquesta ha sigut la part benigna de la història.
La segona part, ja al terme de Bétera, en la partida del Bassó, l’he dedicada a protegir les soques dels tarongers, amb tela metàl·lica o, com ho déiem de menuts, tela de conillera: els conills s’hi acarnissen en aquell tros que ja s’han fet arbres sencers. Els roseguen, roden la soca, el tronc i fins i tot les branques, i deixen l’arbre apunt per al gori-gori. En aqueixos moments de desconhort, com el super Serafín dels valencians, voldria ser caçador, disparar a bulto i matar-ne cent, què dic cent!, mil o més encara, d’una sola descàrrega. Després, que els de la protectora se’ls facen a l’all, o en paella, i bon profit. Fins que no s’ha fet de nit no he parat de vestir aquells troncs amb autèntiques cuirasses d’acer, preparats per a resistir aquells malparits de les dentoles. Pel que sembla les han d’esmolar contínuament, les pales, perquè no els arriben als peus. Ja entenc la dèria d’aquell dibuixot de Hanna&Bàrbera contra el Conill de la mala Sort. Quina gràcia, quina pandèmia contra el camp. Una més.

No han de ser criatures de Déu, aquest conillots, malgrat que els capellans segur que pensaran el contrari, que són criatures que Déu ens envia per provar-nos, per vore si resistim de mantenir el camp, amb aqueixes circumstàncies: després de tot l’any de treball cuidant-lo, adobant-lo i protegint-lo de l’atac d’aquells fillsdeputes d’animals, uns altres animals de major perill, entre compradors, venedors, comercials i intermediaris m’han acabat pagant la taronja de la varietat Navel Washington, boníssima, a 10 cèntims d’euro el quilo.
–Què, és o no per dir, amb l’escopeta carregada: conillots del món, uniu-vos i pegueu cap a Bétera, veniu a pels bons homes d’una vegada.