Agost: entre twitter i facebook
Jo no tinc dubtes, a l’hora de triar, malgrat que n’hi ha joves que es desfan defensant les propietats de l’un sobre l’altre, malgrat que fan serveis diferents. Però no les tinc totes, encara, malgrat la descripció acurada, detallada, rítmica, que em va fet Txell Partal, anit a l’Ateneu, en un cara a cara amb Vicent, son pare presentava Twiter, i va enviar un missatge de salutació en nom de l’alumnat que érem a la cambra de l’Ateneu, que ens van respondre ràpidament d’arreu d’Europa, la qual cosa ens va deixar mocats, de l’enormitat potencial de la xarxa.
De primer, Vicent va fer una breu introducció de com ha canviat el món, els últims deu anys, malgrat que encara som a les beceroles del gran canvi: l’una i l’altra xarxa tenen si fa no fa cinc anys de vida i ja són milions de persones que les fan servir cada dia, que no podrien estar-se’n. Una vesprada increïble, que no semblava que érem de festa, la vespra, i de vacances, amb aquell airet que travessava de punta a punta, del balcó a la terrassa, l’Ateneu, i per adobar un final improvisat i exquisidament festiu, la dansà en directe, amb la colla de l’Aljama, de balladors, i els Xe quina burrà!, de músics amb tabals i dolçaines. Era l’entrenament del que serà en directe la nit del 14 d’agost, entre la placeta del Sol i la placeta del Mercat. Aquell so de les postisses i els tabals i les dolçaines entrant pel balcó, faltaven els Santets de la Pedra, allà a la façana, però les ames de la casa han encomanat uns cistells de flors, què hi farem.
Com un entrenament, avui viurem la segona part del taller: l’edició en vídeo, youtube i Vimeo, i presentarem la pel·lícula del taller d’Orelletes de dissabte. Un arrodoniment que sembla una veritable escola 2.0.
A partir de les set i mitja de la vesprada, puntuals, a l’Ateneu de Bétera. Un altre luxe de les vacances d’estiu, entre amics.
Ei, amics ho han dit mitjançant un vídeo en YouTube: els Anonymus destruiran Facebook el dia 5 de novembre… Així que, aire, que encara us queden dos mesos i mig per a gaudir del “carallibre”.
Una passada el que esteu montant a l’Ateneu.