Agost de deu: el quinze (2)
Cada quinze se m’escapa alguna cosa. No ho sabria explicar, no ho voldria explicar. La veu de Mara Aranda és una ‘dèria’, una altra bellesa a favor de la música del país i dels versos que expliquen una emoció:
‘Jo tenia un hort florit, de clavells i assussenes, de roses i de gesmils, que em llevaven dolors i penes… Jo tenia un hort florit, i cada dia matinet, cada dia matinet…
Torne a la plaça ara ja buida que em manca alguna cosa, què he pedut, que no ho sé?, i torne quan encara és plena a plegar d’aquelles històries que han anat deixant els veïns durant la festa, per sobreviure un altre any. N’hi ha històries de tants colors i veïns de tans colors vius i clars, obscurs i de mel, de detall, de polítics o d’asèptics, d’independents i de nacionals, florejats, en camisa de flors que vist els joves, els grans, aquell dia que la festa aplega forasters i veïns, davall d’aquell paperet d’estiu que ens empara la joia i l’entesa, un jorn de festa sol, camí de Sant Roc, un altre any, del Gos pobre quin paper, i els altres dies que esperem tornar-nos a aplegar. No ho trobe, i me’n torne de nou, que no sé què he perdut.
Ara només puc plorar, llàgimes de melangia, un mal vent se l’emportà, per la mel que més volia… No hi ha consol per a mi. Gràcies amigues i amics, no hi ha consol per a mi, per la vostra companyia. Ho hi ha consol per a mi.
Aquest cant d’albat que et trenca el cor.
Fotre els anys que no passen debaes. Avui, regirant les cambres de ma mare, he trobat aquelles fotos de joves. Ai, que no sé què he perdut que no trobe.
replica handbags is a good choice to get a famous brand bags with low money,wholesale knockoff handbags at sumbags.com is a good choice to get a cheap designer handbags,knockoff handbags,wholesale replica handbags