Agost de deu: el primer dia
Primer dia d’agost i de vacances. Un mes complet de vacances, més o menys com l’any passat. He augmentat el reg al camp, perquè l’estiu és de valent, i el sol estova els arbres que pobres quina fila fan, pansits com la parra de Sant Ramon. Pitirri diu que és a causa del mildeu, el mal de les vinyes, que asseca la fulles i el raïm, però mon pare no està d’acord, que n’hi ha fulles encara verdes i un part del raïm s’ha conservat. M’havien avisat que els arbres demanaven aigua, així que no he perdut el temps. Fa un any just, també demanava d’anar a Formentera, per aquella crida publicitària, però no hi vaig anar, finalment. Enguany, en canvi, ja tinc encomanat anar a Mallorca uns dies, a trobar-nos amb uns amics. Pensat i fet, havia dit que tornaria a veure’ls, i gairebé vint anys després d’aquella promesa encomane els bitllets a través de la xarxa. Ja me’ls he imprés –abans m’han obligat a pagar-los, naturalment–, així que no em puc fer enrere. Enguany va de veritat.
-Antònia, finalment arribem el quatre pels volts de les deu de la nit.
Quina enveja. I els camps?, em demana mon pare, procurarà s de deixar-los enllestits? Me’n vaig quatre dies, solament. No els faltarà de res? No, no els faltarà de res.
Divendres vam fer un sopar especial a Olocau, d’entrada de les vacances. Vaig explicar allò de mon pare i no m’ho creien. Sobretot els tres convidats especials, tots tres feien una suma de dos-cents cinquanta anys, i no es creuen que mon pare va al camp amb la bicicleta, es passa dues hores de treball i torna un altre colp amb la bici, sense desfer-se el monyo. Amb vuitanta-vuit anys avui m’ha porfiat a venir plegats a aclarir la figuera. Agafa una escala, diu, si vols enfilar-t’hi sense dificultat. Ell es pensarà que podrà enfilar-se, sol?
Ah, quina sort que és el primer dia de l’agost, de les vacances. Demà dilluns comencen el primer gran torneig al camp, abans d’eixir cap a Mallorca ho he de deixar tot preparat.
Encara li he promés a mon pare que, enguany, plegarem les garrofes, amb els xiquets. Ell em mira sorneguer, jo li dic que no és una broma. Ell riu: -espavilat, si no vols que te les furten. Fins i tot furten les garrofes, fa anys que furten les garrofes, malgrat que les garroferes no les vol ningú, ni paga la pena de tenir-ne cura. És un arbre mil·lenari, que va morint per degoteig, per abandonament, per llei natural: els homes li han girat la cara.
Aquest serà el gran repte de l’agost, afegit a tots els altres reptes abans de començar les vacances: les lectures, els sopars a la fresca, la festa, el camp, i ara mateix, les garrofes. Perduts per perduts…, plegarem les garrofes, si el vent ens les batolla.
replica handbags is a good choice to get a famous brand bags with low money,wholesale knockoff handbags at sumbags.com is a good choice to get a cheap designer handbags,knockoff handbags,wholesale replica handbags