A MésPaís repartiran pizzes

Un home de #Compromís diu que són l’única alternativa valencianista amb cara i ulls, malgrat que l’acord que defensen és amb MésPaís que és, en el fons i en la superfície, Mésespanya. Bo i sabent que espanya és ara mateix un estat feixista, que ho és per molts dels detalls judicials, policials, polítics, econòmics i de clavegueram (no cal anar al fons dels militars, l’església, els bancs, la gc i les grans empreses que controlen allò bàsic), dubte que l’alternativa triada siga la més encertada, si bé potser que els done rendibilitat: però en canvi d’acceptar la monarquia, els botiflers, el malparit finançament de sempre, la submissió a madrit, el domini de la meseta sobre el nostre país, acceptar la vergonya del camp valencià, o fins i tot, la incapacitat política de governar amb sobrietat i polítiques agosarades: adobar uns detalls, les voreres i els fanals, fer net en la corrupció (!), o millorar les economies locals no és suficient, que no ho és, per llançar que amb espanya anirem bé. Pitjors és voler vendre’ns que fora d’espanya no hi ha res, o potser que l’alternativa és massa incerta, tanta llibertat, per posar contra les cordes un estat corrupte i decadent, com ha fet catalunya, que això espanta més del compte i els treu de la comoditat del sofà i la regidoria a la butxaca.

És ara i ací on caldria ser més valents i agosarats, i decidir-nos per ser valencians d’una vegada, sense esperar, quatre anys més, a ser guiats per senyorets progres, com si els valencians necessitàrem sempre un bastó, un gos pigall o una gepa carregada d’aquelles intencions espanyoles, com si els valencians no fórem capaços de trencar un plat si espanya no els en dóna el permís: a llepar, uns quants més, durant anys i panys, uns quants només, mentre ens continuaran robant, enganyant, maltractant. A llepar, uns quants acomodats, acovardits, no siga que el llop, o la ràbia, o la memòria, siga tan molesta que pose en qüestió el sentit de ser valencians per endavant, i aleshores espanya, i els de MésPaís, si som bons, fem bondat i no maregem la perdiu, deixaran que tinguem canal autonòmic, aigua corrent, taronges de sudÀfrica, però desconnexió de TV3, i encara ens regalaran un tros del pastisset perquè els nostres joves puguen continuar treballant de cambrers i de repartidors de pizza, pobres joves valencians, que se senten tan espanyols o més, malgrat que hagen estudiat d’enginyers o metges o ves a saber…

Si el destí final, a llarg o curt termini, és la república dels valencians, a què vindrà tantes travesses i camins que no porten enlloc…