Espanya sempre amanaça, valencians

Com que la ruïna d’espanya és a tocar, que el forat és irreparable, el govern valencià fa mans i mànegues per ordir retallades d’ací i d’allà per quedar-se amb allò bàsic, si arribarem a caminar nuets: entre més, ara els tocarà de patir als instituts d’estudis comarcals i locals del país, que si ja fan volantins per mantenir-se entre vius i morts, caldrà que doblen els esforços, perquè al calaix valencià no n’hi ha sinó teranyina i mosca blanca. Encara sort, diuen a espanya, que no ens emportem també el calaix, si no us anem a donar res, però res de res.

—I potser que us robem també la teranyina, per deixar-vos com el plateret i tant de bo la mosca blanca us remate, si no ho ha fet la dana o la gota freda…

Per cert, diuen que el ninot del psoe volarà per damunt les comarques del sud, però de diner no en traurà gens, que el necessita pa pagars borbons, vaixells militars, iots, campanyes i butxaques agraïdes: fiscals, jutges, i colles de lladres i serenos pròpies d’ells.

Sí, ens avisen que ens preparem, per retallar en cultura, en art, en publicacions, en lectures, en treballs d’investigació, que res d’això no ens cal mentre tinguem futbol i bous, això sí que anirà subvencionat, perdonat i delinquit, des del psoe, però la cultura i el viure d’aquestes institucions comarcals guardeu-les en el reliquiari, allà on teniu penjada la corbella; si no és que traureu la corbella i direu prou, prou de robar-nos, d’amenaçar-nos, de burlar-se’n.

Els diners que diuen que no ens donaran ni per a engrunes, valencians que encara lluïu la bandereta al canell o a l’espillet del cotxe, són nostres, de tots els valencians, robats un dia i un altre, any rere any, i en van més de cent: que ells, els espanyols, diuen que els necessiten per a lo seu i els seus capricis… I aquells que teniu el fang a casa, l’horta ofegada i la fruita podrida, ja us ho fareu per sobreviure, malparits, si només que sou valencians.

Per cert, ahir Consum ja venia les clementines de sudàfrica a 2.90 el quilo, sembla que ja prevenien que les mandarines valencianes no valdrien ni un pet: fins i tot els nostres ens ataquen, si serem malparits que en els collons ensopeguem.