Bétera ja no és Bétera (capítol3)

“Bétera ja no és Bétera, que ara és una nació.

Hi han posat casa d’hostes i un quiosc a l’estació…”

Mon pare em recitava el verset, que era més llarg i eixorivit, quan volia fer referència als canvis que es produïen anys enrere. No us penseu que allò de les Urbanitzacions és el primer daltabaix que patim, no sinyors, que de campanars més alts han caigut ases i rucs. Per cert, ja sabeu per què el campanar de Bétera es va alçar dues vegades, com va passar en altres pobles, i allò que era una arquitectura genuïnament valenciana va acabar lluint un bunyol al cel i pare de contar res més?

En aquest tercer capítol sobre la gran decisió que prendran els partits locals abans del 15 de juny, he volgut expressar que els canvis, els grossos de veritat, han passat sempre, i han configurat un viure nou al qual, els veïns, s’hi han hagut d’adaptar vulguen no vulguen. L’agricultura, sense anar més lluny, o l’expulsió dels moriscs, o la guerra incivil feixista que es va acarnissar a Bétera, que hagué d’improvisar la pitjor escola que hem patit mai, i no pararíem d’explicar detalls dels grans canvis viscuts al poble. Naturalment que voldrem ser governats per un equip professional i digne, però la cosa contrària, si arribara el cas, tampoc no ens farà perdre l’oremus ni l’esquella, en canvi de continuar treballant per la llibertat i la democràcia, com hem fet gairebé sempre.

En aquest tercer capítol em fixaré en un detall que no em sembla menor, malgrat que em guarde un interés particular: com és que CaixaPopular, una caixa cooperativa gens sospitosa de malversació, de pedanteria o d’usura, va triar la urbanització Camarena per instal·lar la primera oficina al nostre terme? Com és que ha desestimat el nucli urbà durant anys, malgrat un quants oferiments, en canvi de l’aposta primerenca per aquell eixample urbanístic? Hom pensaria que tant com els costa d’estudiar aitals decisions, l’aposta els posava entre els més rics?, els més emprenedors?, els més estrategs?, on hi ha els diners de veritat del terme? Ací al nucli hi ha la cooperativa, malgrat que les males llengües diuen que és una empresa tan mal governada que no té gaire futur, però també hi ha la gent del camp, i els veïns i els forasters que arriben en festes, els polígons i també els gros de les pensions, o aquests jubilats no compten?

Caldrà demanar-los als de CaixaPopular, ja que hi tenen la seu grossa allà, quina proposta farien als regidors de Camarena-TorreEnConill, pel que fa a decidir-se per la batlle Cristina o no… O potser passarà que, com els costa tant de decidir-se per l’oficina de Bétera, quan vinguen a dir-los res als beterans de Camarena, ja siguem en un nou període electoral.

[en el proper capítol, la batlle Cristina o la batlle Èlia]