La burrera espanyola, com la numeració, és infinita

Els polítics empresonats per espanya. Els presos polítics. Els presos que ara són parlamentaris presos. Seran parlamentaris sense dret a treballar, ni a fer reunions, ni a parlar amb els mitjans. Els jutges d’espanya els prohibeixen de parlar, de treballar o de debatre, encara que els permetran d’anar i venir a les Corts espanyoles, custodiats, vigilats, mancats de llibertat.

Espanya fa el ruc, cada dia gira i gira en aquella sínia imposada pels jutges, pel 155, pel clavegueram. És espanya que gira en aquella roda sense trobar-hi l’eixida, perquè cada colp és més profunda la ferida democràtica, més fonda, gira espanya en una sínia on fa el ruc en un carreró feixista sense retorn.

Espanya inventa i improvisa sobre la marxa l’aberració democràtica que passarà dilluns, quan prenguen part els presos polítics públicament, davant el món. Amb aquest mateix patró, els jutges podrien decidir de tenir un parlament pres, emmanillat, mut, custodiat i vigilat, en canvi que el franquisme governe a l’ombra. NO els caldrien més colpistes Tejero ni Milans, ni reis borbons… Si els jutges (i el psoe i el pp) ja dibuixen com serà a espanya aquella cambra triada pel poble. Un cementeri polític tindria més vida o major diàleg, ves on ha arribat l’absurd espanyol, on ens ha portat aquest cul d’Europa que no es manté dret ni un segon més.

Tot això ho veurà el món dilluns. De fet, fa molt que milions de catalans ja ho han vist, per això no és estrany que hagen decidit de construir la seua República. Que només la repressió la manté en letargia, aparentment.