Si van morint-se ells

No podem esperar que es muiguen ( o es morin) tots els jutges prevaricadors, perquè en vindran d’altres, posats també a dit, d’herència, per uns altres jutges prevaricadors o polítics155 (pp+psoe), com els jutges franquistes que s’han encarregat sempre de decidir què sobre la vida d’una majoria: una minoria antidemocràtica ha jutjat la gent d’aquest país fa més de setanta anys, i prou que es van escarrassar a fer-nos la vida impossible. Ara ja s’entén per què durant anys, totes les accions feixistes han sigut perdonades, justificades i endolcides, per la justícia espanyola. En canvi de castigar durament qui s’ha enfrontat al poder corrupte espanyol.

Nosaltres també anem morint-nos, si fa no fa, així que no podem esperar-nos a veure si ells desapareixen del mapa amb més rapidesa. Cal actuar i cal fer-ho amb contundència, contra el 155 permanent de l’estat espanyol, contra la vergonya del psoe i la seua fiscalia (la fiscalia del PSOE demana vint-i-cinc anys de presó a homes plens de raó), contra tanta gent que actua contra la llibertat dels pobles. Els valencians fa centenars d’anys que ho patim, tant ho hem patit que molts que passen per valencians s’han aconformat al servilisme i a acotar el cap. A viure esclaus amb unes certes almoines del s. XXI: un parell de canals espanyols amb gent progressista que els fa riure, el cap de setmana amb els amics, les falles, els moros i cristians i l’esmorzar de cada dia… Amb això milers de valencians ja abaixen el cap i es deixen pegar per baix i per dalt. Els valencians, malgrat que molts no ho saben, rebem més colps i més durs que ningú. Però encara la mamem.

Altsasu ha escampat el fem contra el feixisme. Catalunya ha dit prou a l’espanya colonial repressora. Els valencians, que som el furgó de cua, encara si ens pensem a ballar-los una jota. Ves si ens tenen atemorits. Agafats. Fins que no ens despertem una majoria, i diguem prou. I diguem aquest país és nostre i el gestionarem com voldrem. Nosaltres. Els valencians.