Si això serà un estiu normal, de tararots.
El psoe potser que ho voldria, que això fos un estiu normal. Amb l’ajut de molts democràtes ha aconseguit de posar-se al capdamunt del govern de l’estat espanyol (demòcrates que paguen l’ajut amb presos, amb esperances, amb propòsits lleials, amb conviccions). Però aquest estat encara manté el 155 pel que fa a la justícia, l’economia, els drets, el patrimoni… El 155 està instal·lat al cap dels polítics d’espanyols, que pensen que madrit ha de tenir el màxim de patrimoni en tots els sentits (material, econòmic, d’infrastructures, polític, judicial…) siga robat, conquerit, comprat i pagat per tothom. Allà pensen com pensen.
Nosaltres pensem d’una altra manera, sens dubte. I per això el 155 és una mostra principal que no som com ells, els valencians, en aplicar-nos normes contra nostre: contra la llengua, contra l’escola, contra l’acollida d’immigrants, contra la sanitat, contra la vida mateix… Sembla que ells, els espanyols, siguen encara en aquella escola conservadora franquista farcida de càstigs, per això ens castiguen, ens tenen a pa i aigua d’una metàfora que dura anys i panys. Per això no ens estranya que els llauradors vulguen vendre’s els camps, la terra dels pares, malgrat una vida de treball, o d’altres homes honestos, joves fins i tot, voldrien fer-se funcionaris, o uns altres encara s’apunten a fer-se espanyols, a veure si passa que, imitant-los, el tracte rebut siga diferent, gairebé com si foren com ells… Però no. No passa així. Perquè ves que n’hi ha valencians que volen passar per espanyols i són tractats de valencians, un càstig de viure si fa no fa, en simular una cosa que no som. Un és una cosa i prou. I si aquella cosa és obligada, militarment i policial, ni aixina. Per això els colps, les amenaces, els crits, el braç en senyal feixista. Ni aixina, xa.
Si fa uns mesos que governa el psoe a espanya, en quina cosa trobem que les coses han canviat, a València? N’hi ha presos polítics igualment, n’hi ha músics exiliats, n’hi ha temes que no es poden parlar, n’hi ha impunitat amb la violència feixista al carrer, n’hi ha amenaces militars en favor del dictador, n’hi ha policies que poden agredir sense que els passe res, n’hi ha jutges que persegueixen la llengua dels valencians, n’hi ha jutges que mantenen el nom franquista dels carrers, n’hi ha la mateixa economia valenciana del furgó de cua… Sí, sí, aquest és l’estiuet normal que voldrien ells, els tararots. Que ho deixàrem passar com si res. Com si aquell tararot major del Sanchez fos un demòcrata. Que no l’és. Això voldrien, els passarells, aquella merda.