Los jutges es poden albardar?

1 Ase o somera jove, des que neix fins que assoleix el creixement complet

2 Ase adult; cast. asno, burro. Los matxos i’ls rucs ben arrenglerats. Ruc pare.

3. Home rude, grosser d’enteniment; cast. burro. Vergonya tindrie yo de ser agüelo de tan gran ruc

Cap de ruc: cap buit o enteniment molt curt.

Esser més ruc que una sopa, o que un paner: esser molt dur d’enteniment.

Fer sa prova d’es ruc: fracassar en un intent

Trobar el ruc de Llinars: trobar el contrari d’allò que s’esperava; fracassar
«No diguis molt bé del ruc, fins que el tinguis conegut»: significa que no cal fer elogis molt forts d’una persona fins que la tenim ben experimentada.

«Alaba’t, ruc, que a vendre et duc»: es diu per aquells qui són vanagloriosos o qui es lloen a ells mateixos.

«Qui té un ruc, té una mala bèstia»

«El ruc creix, l’albarda no»

«Per la corda es troba el ruc»:

«El ruc, per fam, es menja el gram»: vol dir que la necessitat fa fer coses que voluntàriament no faríem.

«Cent anys ha que és mort el ruc, i encara el cul li put»: es diu referint-se a males conseqüències de coses passades.

«Qui de ruc d’altri es fia, sovint ha d’anar a peu»

«Qui neix ase, no pot morir ruc»

«Ruc per ruc, més val carregat que buit»

DCVB http://dcvb.iecat.net/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *