Desobediència, espanya! (actualitzat)

El món del revés, a Espanya. Ataquen, peguen, agredeixen, intimiden la gent honesta. Sense vergonya, descaradament d’ençà de l’1 d’octubre. L’1dO Catalunya fa una lliçó de democràcia i espanya no ho pot consentir: “Tinc un pesar que rebente”. Li salta la vena, se li disparà la tensió, el colesterol democràtic; aleshores, llança un exèrcit de policia i GC contra homes i dones, joves i xiquets. “La violència marca espanya de tot temps!”. Envia el cos franquista de sempre, l’equip de situar el límit màxim de democràcia que pot tolerar: “Què us heu pensat!”. Posen a afinar la justícia, entrenada a ser afinada per la dreta, molt per la dreta-dreta. Els jutges que carreguen contra els representants del poble es presenten voluntaris. Uff, si n’hi ha! Sembla que volen fer punts davant la família, carreguen contra els responsables de la lliçó democràtica “Urnes contra violència”. I d’aquesta crida injusta i demencial, comença una desfilada d’homes i dones cap a madrit. N’hi ha que tornen n’hi ha que són en presó. Sense judici. A voluntat política dels jutges. Però n’hi ha que, ens saber-se la jugada, decideixen exiliar-se. Ara mateix, el cas Anna Gabriel és recent. Gran decisió, Anna. Valenta i arriscada. El cas gros és el del president de la República catalana, l’MH Carles Puigdemont.

Una justícia contra l’honestedat?, desobediència. Una justícia que afina segons que penses?, desobediència. Una justícia que castiga la veritat que expliquen cantants o poetes?, desobediència. Una justícia que perdona els corruptes que roben, que fan desaparèixer proves, que prevariquen o cobren en negre?, desobediència…

I podríem continuar, amb tants de casos com vivim que el govern d’espanya orienta, dicta, ordena què ha de fer un jutge i un altre i un altre; jutges de genètica franquista que es vengen i ataquen idees. Les idees són perseguides a Espanya. Encara. Segle XXI: espanya contra les idees, una marca!

Per tot plegat, desobediència. Fins que prou exemples demostren al món com de ridícul és aquest Estat superb, mediocre, desautoritzat èticament i moral. Desobediència, que ens roben però no ens governen, que guanyen per la força però no convencen, desobediència i que ells s’ho mengen… Desobediència.

[versió 2]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *