El temps contra la República

Un dia d’hivern enganyós, després de dies de fred i de poca aigua. Llàstima. Un jorn primaveral, a l’escola els xiquets corrien desmanegats, suats, amb els colors vius a les galtes. Tranquils, em diu una mare, estigueu tranquils, el cap de setmana tornarà l’hivern. Però jo no m’ho crec. No em crec què fa ERC, amb el temps, què pensa. No em crec que guanyem, ara mateix en favor de la República, sobretot perquè els indicadors no ajuden a creure’ns que res corre al nostre favor, malgrat que tenim el favor dels resultats, el favor de més de dos milions, el favor de la dignitat i, sobretot, el favor de ser el moviment més higiènic i coratjós a Europa, ara mateix, en favor de la llibertat.

Els indicadors desfavorables no ajuden: la GC vigila, assetja, marca paquet contra milers de persones. Planta cara a Catalunya, perquè no tenim ningú que els diga qui som, qui ens governa, qui és el president. Els valencians encara no tenim TV, i la ràdio és una imitació que no acaba de fer forat ni paper. No fan cap notícia, ni diuen res que puga destorbar. Consum decideix atacar la llengua del valencians, eliminant una part important de la seua identitat corporativa. S’autoaplica el 155 i extralimita la idiotesa de creure’s que això no l’afectarà econòmica i socialment. El govern de les Illes també afluixa en la sanitat, pel que fa a la llengua. I tothom, fins i tot els idiotes s’apunten a fer broma, a riure’s, perquè ningú no els planta cara, sense govern. Perquè potser tenim parlament, sí, de majoria independentista, però una majoria incapaç de fer dir que Puigdemont és el president que tots esperem, perquè una altra cosa serà un pedaç, un esparadrap que no taparia la ferida que obrirà una mala decisió. I ja fa dies que som enmig de decisions de poca alçada, de manca d’esperit, de vi amb llimonà, mentre espanya continua el xafarranxo judicial, polític, policial contra Catalunya i contra homes i dones amb nom propi. Contra València, pel finançament pocavergonya que ens aplica, per les inversions en infrastructures en comparació en altres territoris… No sé què esperem, que no ho sé, però aquest temps no ens ajuda a enfortir, a frenar la barbàrie, a donar-mos ànim, que malgrat que hem guanyat, necessitem com necessitem respirar. Ànim. I coratge. I Paciència. Però compte, erc, que ells no peguen patà, no perden ni el temps ni els diners, perquè ens els roben cada dia, mentre vosaltres us toqueu el nas.

Hom pensaria que tant de temps sense govern és perquè es prepara una estratègia que sorprendrà, que arribarà a port, que deixarà un Ohhh brillant a Europa, però no m’ho crec, si perdem tant de temps i els regalem que ara ataquen l’escola, els mestres, la TV3, tot el que vulguen atacar… Perquè qualsevol cosa que no siga fer president Puigdemont no serà una victòria. Nostra, no. I el temps que passa va vestint un desfici, un quefer, una perplexitat.

Passen els dies, el temps d’hivern, i no sembla que haguérem guanyat, fa uns dies, unes eleccions imposades. Massa setmanes que perdem, que confonem, que convidem a tanta gent a fer vida normal. Com si no tinguérem un estat feixista al coll, com si no tinguérem l’amenaça, els presos polítics, els exiliats… Cada dia que passa, cada minut, sembla que ja és normal, tot això, que no tenim un president, ni un govern, ni alè per la República.

[…]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *