Ulisses20

El govern valencià, triat democràticament pels valencians, va decretar com ensenyar les llengües a l’escola. Una majoria d’escoles valencianes s’hi va apuntar amb entusiasme. Amb un entusiasme valencià que ningú no esperava, ni el mateix govern valencià no esperava tant d’èxit. Ai, això va fer mal, molt de mal, en aquells poders de l’herència franquista. En apenes dos anys de govern, l’escola s’apuntava en massa a un decret que regulava l’ensenyament de llengües. Així que els poders fàctics van pensar que allò era excessiu. El TSJ va preferir torpedinar la mesura paralitzant el decret de llengües.

Final de la PRIMERA PART.

Ves que durant vint-i-cinc anys de pp, els tribunals no van dir res contra un sac de lleis absurdes, com ara que els valencians havien d’aprendre xinés abans que no valencià. Ni van aturar l’orgia de diners que havien de ser per l’escola desviats per a afers estranys. NI per altres coses tan objectives i descarades no van actuar-hi. Però aquests bandits de la justícia han trigat poc a atacar la democràcia, en suspendre cautelarment que els valencians aprenguen llengües sense complexos, d’una vegada.

El TSJ feia cas d’un ressentit de la diputació d’Alacant. En principi, un ressentit, o la mateixa diputació, no hauria de tenir part en això de les llengües, les lleis i l’escola: perquè no hi tenen competències. Però el TSJ va dir que sí, que qualsevol els pot obrir els ulls i ells tenen competències per damunt de la democràcia. En cap país europeu més, però a valència sí. No van obrir els ulls davant la corrupció, ni davant l’insult continuat als valencians, ni per la desigualtat de tracte en el finançament, ni per la xenofòbia contra els mitjans en valencià (zero), no van dir res, els TSJ’s de torn.

Així que el Govern valencià va presentar un recurs contra la paràlisi. Ja ho vam anunciar fa temps, que el TSJ no admetria el recurs, perquè el TSJ ve tocat políticament (nosaltres no hem caigut d’una figuera, sinyors jutges). El TSJ prefereix la paràlisi i l’absurd, i un estiu de dubtes, a tenir l’escola tranquil·la, serena i viva mentre es prepara per al nou curs. El TSJ i espana és això: foc a la barraca i l’elit ja ens pagarà la festa. Caldria preguntar-nos en quina escola tenen els fills aquests jutges del TSJ? O potser són dels que eixien en les manifestacions d’Alacant, demanant que el valencià fóra llengua vulgar?

Com moltes altres mesures “legals” n’hi ha que són injustes. Malgrat que vinguen dictades per Tribunals, que no oblidem que interpreten, després que els fiscals afinen. Els fiscals, o els xitxarel·los. La intervenció dels jutges sembla ordida en aquest rodal en favor d’unes mesures que, en democràcia, són d’agafar-se el cap. La justícia a espana actua amb una certa regularitat en favor d’una banda (mai millor dit). Però aquestes mesures ja depassen la frontrea postfranquista, i arriben allà on la democràcia sembla més viva, més real, més democràcia. De fet, cada colp més, Europa sap que va passant Pirineus avall, que la impunitat ja no és gratuïta, ni els eixirà gratuïta. Diversos parlaments a Europa veuen com couen la justícia a espana, fins i tot els mitjans de comunicació d’Amèrica se’n fan ressó, de la parcialitat judicial espanola, i ja n’hi ha polítics que afirmen que, espana, és una dictadura disfressada.

Qui atempta contra la democràcia és el TSJ. No és el govern valencià, ni els valencians.

Desobeir qui atempta contra la democràcia no és sinó una desobediència ètica, fins i tot lícita. El TSJ fa i desfà per connivència, o per conveniència?, amb un passat ranci i caspós. Al TSJ li importa un rave que els valencians siguen analfabets, llestos, o plurilingües. Els la bufa que l’escola puga millorar. De fet, una majoria d’escoles del país s’havien apuntat a les propostes més arriscades del decret de llengües valencià, i més del vuitanta per cent de les escoles en donaven complet suport al total de les propostes. Massa èxit. Massa colp. Massa valencià.

Només una minoria d’escoles, un deu per cent, es manifesten contràries al decret de llengües: el reservori del pp i aquella clientela submisa. Què va decidir el TSJ davant aquest cultiu? El 80 per cent contra el 10% i el 10% que ja els va bé sucre o dolç…, doncs ha decidit perjudicar els valencians i de retop l’escola. Sobretot si l’escola comença a tenir un èxit sense precedents, a València. Un èxit en dos anys com no havíem tingut en 25 anys de pp ranci i excloent. Vet ací una justícia idiota. I política. Però qui en vol, de justícia idiota i política? Ells.

Què farà ara el govern valencià? No ho sabem. Suposem que prepara una resposta a l’alçada de l’insult que representa una justícia que protesta per com ensenyem les llengües, malgrat que mai no protesta pel desequilibri en el repartiment de recursos (el finançament valencià sí que demana la intervenció del TSJ). Ni una justícia que es molesta a preguntar a l’escola (al vuitanta per cent de l’escola), què en pensa. Ara, potser aquest no és el seu paper. Ni tampoc l’és aquest de demonitzar la democràcia. Què és realment allò que passa.

Esperem que el govern valencià governe democràticament, ben decidit a no fer cap pas enrere, i continue defensant una majoria dels valencians, i la majoria de l’escola que ja els ha donat suport (els Consells escolars van aprovar i ratificar el decret de llengües). Esperem que el govern valencià no en faça cas, cap cas d’allò que és inútil, malgrat que pogués ser legal i completament inútil. Plantem-nos, homes del govern, plantem-nos l’escola en favor de la democràcia, i en favor d’aprendre, i d’aprendre totes les llengües que vulguem sense excepció.

I si cal, denunciem el TSJ públicament. Denunciem la seua falta de llei, de justícia i d’ètica. La seua falta de democràcia.

(reescrit per segona vegada)