Dues tasses de verí contra el país

A València conviden susana díaz perquè ens diga que el corredor espanol és més important que el mediterrani o valencià. I ximo puig, que enlloc de president dels valencians sembla majordom o xumflainer davant aquella dona, li riu la gràcia. I calla, l’home, sabent que els seus, com el pp, han castigat els valencians i ens continuaran castigant, governe qui governe espana si els valencians en som dependents.

En tot cas, no hauria de perdre el cul, l’homenot, si fes de president dels valencians, càrrec que és per damunt del vassallatge al futur del psoe, siga qui siga i siga quin siga. Però el de Morella no aprén, o no en vol aprendre. En tot cas, per un paper tan galdós, aconseguirem les molles, com fa cent anys. Una completa ruïna. Si cap president valencià considera que som per sota d’ells, som de segona categoria i més valdria no tindren, de president o titellaire. Anarquia i endavant.

Al nord, el cap de setmana de Sant Jordi ha portat una altra tassa enverinada: no sabem qui ha convidat soraia de santamaria a inaugurar la festa dels catalans, però de fill de puta en amunt, poseu-li llinatge. Aquella dona representa el partit més corrupte d’Europa, a més  dequi ha portat el govern català contra les cordes, una justícia contra el parlament, contra l’expresident Mas, contra el propi president Puigdemont… Ens han portat contra tot, contra la democràcia mateix, i ens han furtat de tot, i encara algú l’ha convidada a festejar el Sant Jordi? De fill de puta en amunt ens quedem curts, qui haja parit la idea de convidar-la.

Sant Jordi representa que és cultura, coneixement, estima pels llibres, pel respecte, pel diàleg, per una devoció excelsa al saber que atresoren els llibres. I convideu a inaugurar-ho la representant d’un partit que encara posa noms franquistes als carrers del nostre país, que premia, honora i defensa colpistes? Si no us heu begut l’enteniment, no, perquè sabem que n’hi ha infiltrats a casa nostra que viuen de trair, el país i els nostres. Denuncieu-los. Poseu-los nom i rostre. Pixeu-los les sabates.

Dues tasses contra el país en un cap de setmana de Sant Vicent, quart i cinqué dia de Pasqua a València, no és una burla o un insult. És que encara conservem a l’adn que tenim amo, o borbó, o malparit que ens corseca la melsa. Com si no n’haguérem patit prou. Quina puta misèria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *