Congrés de matemàtica #C2EM

Comprendre, compartir, comunicar… Sis-cents matemàtics, o sis-cents interessats en la matemàtica, sobretot preocupats per millorar com ensenyem matemàtica a l’escola, a l’institut, a la universitat, al carrer, a l’ajuntament, fins i tot, com podem fer que una ciutat siga sostenible, matemàticament. I un país, com caram podem fer sostenible matemàticament, un país com el nostre?

La Universitat de Barcelona acull un congrés per millorar l’ensenyament de la matemàtica, dels mestres, sobretot, amb centenars d’activitats, entre conferències, tallers, debats, exposicions, itineraris, presentacions… Poca broma! Això és, hi ha un interés creixent en el coneixement, fins i tot en el matemàtic. Poca broma!

Sempre n’hi ha de tot, en un congrés d’aital envergadura matemàtica. El primer dia, la primera ponència, ves si és important d’encertar el primer gran comunicador (divisió d’opinions, però jo no sóc dels convençuts optimistes que tot li val, que no), el reconeixement a Leibniz (l’home científic global), la presentació d’una “línia del temps” dels matemàtics catalans del segle XX, un concert, un esforç de tanta gent com ha vingut d’arreu dels països catalans (això l’organització ho va recordar dues vegades), amb ganes d’aprendre. Perquè n’hi ha molt d’interés, una preocupació manifesta a millorar, a treballar com ensenyem matemàtica a l’escola, sobretot per millorar la percepció i la realitat, l’estil de vida matemàtic que volem. Steiner ja ho diu, que el matemàtic és un dels tres llenguatges fonamentals a la vida, que la matemàtica ha d’esser a dalt de tot de l’escola bàsica… Però ens queda tant de camí a córrer, a estudiar, a millorar.

#C2EM i #c2em1profe