Res com les taronges de València, aleshores, abans que apareguessen l’especulació i els aprofitats. Però, com que la taronja no té remei, que no en té, segons que expliquen els vells, la Unió va buscant alternatives per als més joves i va escampant de poble en poble propostes més o menys afortunades: ara en favor de la fruita exòtica: a Bétera ja tenim plantonades de caquis, però no sabem si, com en els exemples anteriors, es permetrà la desregulació salvatge.
En unes hores sabrem el seny que ens proposen des de la Unió: en canvi, davant els reptes de Joan Clotaldo de recuperar un parell de vins extraordinaris, cap dels llauradors no va venir a escoltar què podien fer i com, en favor de tornar la terra a la seua condició d’origen: tret d’algunes hortetes, Bétera era un terme de vinya, majoritàriament, de garrofera i ametlles. Massa radicalisme, potser.