Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 6 de juny de 2013

Tornar la terra al secà

L’Ateneu de Bétera convida la Unió de llauradors perquè parle sobre el camp, i la possibilitat de treballar varietats de fruita que cerquen solucions a la crisi del monocultiu de la taronja. Com deia dissabte, al mateix Ateneu, Joan C. Martín, els primers a bomdardejar el cultiu i la riquesa de la taronja van ser els valencians, que van permetre el caos i la desregulació en canvi dels diners ràpids.

Res com les taronges de València, aleshores, abans que apareguessen l’especulació i els aprofitats. Però, com que la taronja no té remei, que no en té, segons que expliquen els vells, la Unió va buscant alternatives per als més joves i va escampant de poble en poble propostes més o menys afortunades: ara en favor de la fruita exòtica: a Bétera ja tenim plantonades de caquis, però no sabem si, com en els exemples anteriors, es permetrà la desregulació salvatge.

En unes hores sabrem el seny que ens proposen des de la Unió: en canvi, davant els reptes de Joan Clotaldo de recuperar un parell de vins extraordinaris, cap dels llauradors no va venir a escoltar què podien fer i com, en favor de tornar la terra a la seua condició d’origen: tret d’algunes hortetes, Bétera era un terme de vinya, majoritàriament, de garrofera i ametlles. Massa radicalisme, potser.



  1. Ja ho he dit alguna vegada, però si per l’estat d’Israel, el reg per goteig va ser un bé de Déu, pels valencians ha estat el càncer de l’agricultura.

Respon a vicent montesinos Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent