Agost: després de Sant Roc, Sant Gos.

Han passat els dos primers dies forts de la festa, que solament que ens queda el Gos, i els efectes ja van deixant-se notar, sobrettot perquè el cansament d’una edat, ja no és aquell cansament joiós dels joves, i cal anar fent-se a la idea, que els dies, i els anys que cantava aquell, no passen debades. Anit ens vam aplegar a l’albereda per sentir l’ambient de Sant Roc, i un grup de música que omplia l’espai, Seguridad Social. Imaginava, aleshores, què passaria en el mateix recinte dels concerts, si fóra la Gossa Sorda, o els Obrint Pas, qui s’estigueren a l’escenari de festes fent ballar la gent. Ho imaginava perquè no tindrem la sort que els festers (mantinc la promesa de no parlar-ne enguany, o de no parlar-ne gaire), no han pensat en una cosa així. Llàstima.
Però aquesta nit hi ha la gran coetà del Gos, i això és una altra història, i un altre dels plats forts de les festes de Bétera. Ací solament que hi participen els majorals, i el siroll, el fum, el foc i l’infern és assegurat: és un dels punts sublims, sens dubte, capaç de competir amb qualsevol espectacle d’arreu del món. T’ha d’agradar el coet, és veritat, però és indiscutible la força i l’emoció que dispara, quaranta minuts de foc contra el destí d’aquells homes (prou! Prou!).

Aquesta nit, a l’Ateneu de Bétera, projecció d’imatges de la festa, el quinze d’agost, la cordà, Sant Roc i el Gos. És un altre espai que va creant un caliu per viure la festa a la fresca del corral, lluny del primer brugit i de tanta gentada. El dia del Gos clou el gran cicle de la festa gran, i després ja vénen els dies de la vuitava, amb menys intensitat, però encara amb alguns encontres d’interés. Dijous, ball de Torrent, i l’actuació de l’Aljama, la colla Xe quina burrà, i la rondalla, amb Fermín Pardo i l’escola de cantaors. Divendres sainet valencià a l’Ermita, amb el grup de teatre Pepeta Ricart, i dissabte, home, dissabte actuarà Bajoqueta Rock, de Riba-roja. Els primers que ho faran en valencià, a l’escenari de concerts de les festes. Xèè, veus, sempre queda alguna cosa, que tot no es va perdre amb la riuà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.