Doneu la conselleria al cavall.

El cavall, que no Calígula, farà propostes més assenyades. Enraonades, no, perquè els cavalls no enraonen, tret que els parles a l’orella, però solament a les pel·lícules. Els cavalls, en general, es domestiquen. I el nostre calígula particular, el conseller d’educació valencià Font de Mora, el forense,
ha determinat de matar la llengua. És la seua resposta final, després de tornar a véncer políticament per majoria, després que ha anunciat que no vol continuar liderant una política educativa que ens ha portat al fracàs més estrepitós (som a la cua europea en els indicadors de resultats, en les polítiques d’ajut, que fins i tot tenim prohibit de presentar-nos a les proves PISA, per por del ridícul)…, vol anar-se’n matant, panxa per amunt, movent les cametes i els bracets, l’homenic: matar la llengua. 

Cal molt d’odi intern, paït pacientment, per atacar l’escola d’aqueixa manera. Per autodefensa, en defensa pròpia, els valencians en
general i l’escola en particular haurà de preparar una resposta adequada, que
no serà senzilla, ni fàcil, ni pacífica. Perquè el conseller pretén la guerra a
les aules. Pretén de desbocar el moviment més vertebrador del país, escolavalenciana, fent-nos desviar sinèrgies, recursos, i la mirada dels nostres esforços fóra de l’àmbit escolar i educatiu. Vol portar la seua guerra particular, el forense, al terreny de tots els valencians, l’escola. Desviar la veritable atenció que mereix i necessita
l’escola, el moviment més actiu, i preocupat per viure dignament el coneixement, l’obertura a Europa, l’acollida, l’aprenentatge de llengües a partir d’aquella proposta que escolavalenciana va presentar fa escassament un parell de mesos. 

D’aquest conseller podíem esperar el major desficaci. Proves n’ha donades a manta. Amb aquella bretolada de l’anglés i al ciutadania, amb experiments que atempten directament contra la raó, i contra la ciència. De nou, aquesta és una eixida contra l’escola, i contra l’educació. Que ajuda aquell Tribunal sancionador, que també amenaça la política lingüística no solament catalana, sinó finesa, nòrdica o danesa: la immersió és el camí a Europa, és el camí que han triat les societats avançades d’Europa, que ara voldria tallar de colp el metge, com qui obri un cadàver i fa i desfà a l’entoix.

L’objectiu no és saber més llengües, ni tenir un ensenyament
multilingüe, ni preparar l’alumnat amb el màxim de garanties. No. La seua aposta ataca directament la llengua, escola valenciana,
i el país sencer. Perquè l’educació, i l’escola, són els eixos sobre els quals caldria bastir la societat moderna, formada, lliure, contra aquesta i qualsevol altra crisi. A Finlàndia fa anys que ho van entendre. En canvi, a València, aquests polítics de la mediocritat sembla que prefereixen el contrari. 

És el primer senyal de guerra, però en vindran d’altres, malauradament. Com ho patirà l’escola, mare!

6 pensaments a “Doneu la conselleria al cavall.

  1. Sóc mestra. Porte quinze anys comprovant des de ben prop que la millor opció per als xiquets és l’ensenyament en valencià. Per molt que des del govern blau vulguen amagar l’evidència, el nivell de llengua catalana (però també de les altres llengües) és molt més elevat a la línia (PEV). I han d’acabar amb això. No interessa que el poble conega que té una llengua molt valuosa, tant com qualsevol altra. O pot ser més encara simplement perquè és la nostra. I si en un futur ens pega per demanar el que és nostre? L’objectiu: devaluar la llengua  pròpia i atacar les organitzacions que la defensen (miquelet teatre, ACPV, escola valenciana…). La mort de la llengua o el “suicidi induït”, com vaig llegir de Carme Junyent, ja vindrà ràpidament. Eixe és l’objectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *