Ulisses20

El cavall, que no Calígula, farà propostes més assenyades. Enraonades, no, perquè els cavalls no enraonen, tret que els parles a l’orella, però solament a les pel·lícules. Els cavalls, en general, es domestiquen. I el nostre calígula particular, el conseller d’educació valencià Font de Mora, el forense,
ha determinat de matar la llengua. És la seua resposta final, després de tornar a véncer políticament per majoria, després que ha anunciat que no vol continuar liderant una política educativa que ens ha portat al fracàs més estrepitós (som a la cua europea en els indicadors de resultats, en les polítiques d’ajut, que fins i tot tenim prohibit de presentar-nos a les proves PISA, per por del ridícul)…, vol anar-se’n matant, panxa per amunt, movent les cametes i els bracets, l’homenic: matar la llengua. 

Cal molt d’odi intern, paït pacientment, per atacar l’escola d’aqueixa manera. Per autodefensa, en defensa pròpia, els valencians en
general i l’escola en particular haurà de preparar una resposta adequada, que
no serà senzilla, ni fàcil, ni pacífica. Perquè el conseller pretén la guerra a
les aules. Pretén de desbocar el moviment més vertebrador del país, escolavalenciana, fent-nos desviar sinèrgies, recursos, i la mirada dels nostres esforços fóra de l’àmbit escolar i educatiu. Vol portar la seua guerra particular, el forense, al terreny de tots els valencians, l’escola. Desviar la veritable atenció que mereix i necessita
l’escola, el moviment més actiu, i preocupat per viure dignament el coneixement, l’obertura a Europa, l’acollida, l’aprenentatge de llengües a partir d’aquella proposta que escolavalenciana va presentar fa escassament un parell de mesos. 

D’aquest conseller podíem esperar el major desficaci. Proves n’ha donades a manta. Amb aquella bretolada de l’anglés i al ciutadania, amb experiments que atempten directament contra la raó, i contra la ciència. De nou, aquesta és una eixida contra l’escola, i contra l’educació. Que ajuda aquell Tribunal sancionador, que també amenaça la política lingüística no solament catalana, sinó finesa, nòrdica o danesa: la immersió és el camí a Europa, és el camí que han triat les societats avançades d’Europa, que ara voldria tallar de colp el metge, com qui obri un cadàver i fa i desfà a l’entoix.

L’objectiu no és saber més llengües, ni tenir un ensenyament
multilingüe, ni preparar l’alumnat amb el màxim de garanties. No. La seua aposta ataca directament la llengua, escola valenciana,
i el país sencer. Perquè l’educació, i l’escola, són els eixos sobre els quals caldria bastir la societat moderna, formada, lliure, contra aquesta i qualsevol altra crisi. A Finlàndia fa anys que ho van entendre. En canvi, a València, aquests polítics de la mediocritat sembla que prefereixen el contrari. 

És el primer senyal de guerra, però en vindran d’altres, malauradament. Com ho patirà l’escola, mare!