La bondat de l’Skype

A través de l’Skype connectem l’escola, la part de l’escola que és de colònies: la Vall d’Albaida, per partida doble, el Camp de Túria i l’Alt Millars (ací no hi ha bona connexió), potser perquè el cim del Penyagolosa fa massa ombra durant la mitjanit, o pel fred d’aquest estiu que triga a venir, o potser perquè tantes prohibicions com ens volen imposar des del PP, als valencians, ens deixa muts i sords, i cecs, amb una part del país (el catalans també s’aconformen amb la ceguesa, la sordesa i el mutisme…). Xarrem sobre l’escola, sobre la vida de colònies, sobre alguns detalls finals d’un curs que s’acaba i va desdibuixant tants records. Les colònies són una fita del curs, del treball, de l’esforç d’un equip dedicat a anar endavant sempre, malgrat els resultats que tornen a aparèixer als mitjans sobre unes proves d’avaluació col·lectives, malgrat la interpretació, la mala llet o ves a saber. Malgrat les múltiples realitats de la pròpia escola. L’Skype possibilita aquesta conversa a tres bandes, a més bandes si és necessari (no hi ha cap manera de veure’ns si som en conferència més de dues pantalles?), més enllà de la intenció política, i la bonhomior de veure’ns en la distància, d’escoltar-nos, que fa anar avall els maldecaps, i els disguts de cada dia. Com diu Ferran, el nostre jove mestre de música, som una escola que no dorm, que ara mateix és de colònies escampada pel país.

Un pensament a “La bondat de l’Skype

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *