Ulisses20

A través de l’Skype connectem l’escola, la part de l’escola que és de colònies: la Vall d’Albaida, per partida doble, el Camp de Túria i l’Alt Millars (ací no hi ha bona connexió), potser perquè el cim del Penyagolosa fa massa ombra durant la mitjanit, o pel fred d’aquest estiu que triga a venir, o potser perquè tantes prohibicions com ens volen imposar des del PP, als valencians, ens deixa muts i sords, i cecs, amb una part del país (el catalans també s’aconformen amb la ceguesa, la sordesa i el mutisme…). Xarrem sobre l’escola, sobre la vida de colònies, sobre alguns detalls finals d’un curs que s’acaba i va desdibuixant tants records. Les colònies són una fita del curs, del treball, de l’esforç d’un equip dedicat a anar endavant sempre, malgrat els resultats que tornen a aparèixer als mitjans sobre unes proves d’avaluació col·lectives, malgrat la interpretació, la mala llet o ves a saber. Malgrat les múltiples realitats de la pròpia escola. L’Skype possibilita aquesta conversa a tres bandes, a més bandes si és necessari (no hi ha cap manera de veure’ns si som en conferència més de dues pantalles?), més enllà de la intenció política, i la bonhomior de veure’ns en la distància, d’escoltar-nos, que fa anar avall els maldecaps, i els disguts de cada dia. Com diu Ferran, el nostre jove mestre de música, som una escola que no dorm, que ara mateix és de colònies escampada pel país.