Ulisses20

Despatxats realment. Llançats al carrer. Com un drap, o pitjor, com uns delinqüents. Ha passat a Olocau, un dels pobles emblema del Camp de Túria. Ací l’Institut va crear del no res el Centre d’Interpretació de la serra Calderona, es van fer els primers estudis, les primeres Jornades d’Interpretació. Del no res, perquè de diners no en rebíem sinó l’almoina. Però anàvem fent, defensant, publicant, fins que vam aconseguir, juntament amb el Centre Excursionista, Acció Ecologista Agró i un grapat més d’Associacions la denominació de Parc Natural. No va ésser un camí fàcil, però érem punyents amb els uns i amb els altres, amb la dreta i amb l’esquerra, perquè defensàvem el patrimoni de tots, al marge dels corrents polítics.
D’ací van eixir les primeres Travesses a la serra, les exposicions, l’estudi del paisatge, amb un voluntarisme entusiasta que va congriar un grapat de fets i d’il·lusions per les nostres muntanyes.
Ara mateix, l’Ajuntament d’Olocau, governat per Esquerra Unida i el PP, ens ha fet fora. Ens ha dit: –Agafeu els llibres, les publicacions, les exposicions, les muntanyetes, i al carrer. Despatxats!
És el país de mesquins que som, que tenim i que ens governa. De dretes i d’esquerres. Fer fora un Institut de Cultura, malgrat totes les nostres mancances, és caure tan baix com vulgueu imaginar. Del PP podem esperar qualsevol acció, sovint ben desafortunada. D’Esquerra Unida del País Valencià, pel que sembla, també.
Contra els mestres, els historiadors, els biòlegs, els amics de la serra, els estudiosos, els excursionistes, contra tot això ha actuat amb premeditació i nocturnitat l’Ajuntament d’Olocau. I ves que l’Institut sempre havia tractat el poble amb un tacte exquisit. Però tant se val. La política valenciana, ara la política rural valenciana, és el que és. Ni en el franquisme no s’hi havien atrevit a tant.

Per això mateix, l’acte de celebració dels vint anys d’Institut es fa més imprescindible. El 26 de setembre a l’Auditori de la Unió Musical de Benaguasil, a partir de les vuit. A favor de la cultura i del país. No hi falteu.