El Cop d'Ull
Joan Grau Cànoves
17 de febrer de 2009
Sense categoria
17 comentaris
SENSACIONS
Aquest matí,
abans de mirar-me al mirall,
m’he vist així.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si fa o no fa, m’he vist igual!
Una pregunta: i has millorat quan t’has vist al davant?
Just el que t’anav a a preguntar és això, però l’Anna ja ho ha preguntat d’una altra manera. Saps? No sabria dir com em veig jo abans de mirar-me al mirall. Segurament no em veig.
Joan, em sembla que no has acabat de contestar a la Carme. Potser quan dius que som com som, dones per fet que després de mirar-te al mirall t’has trobat, vist i sentit, igual.
En el meu cas t’he de dir que em llevo amb el l’esquena adolorida malgrat la viscolàstica, i fent ganyotes vergonyants, però que corro sota l’aigua calentona de la dutxa justament perquè tinc ganes de poder-me plantar davant del mirall fent-me el millor dels somriures i dient-me que tot anirà millor que ahir si pot ser. Potser al capdavall és que jo també sóc com sóc i crec que en gran part la meva felicitat i la del país estan a les nostres mans. Yes, I can! Yes, we can!
Per acabar una pregunta: plorem perquè estem tristos o estem tristos perquè plorem? (aquí)
Estic asseguda en el banc… em veus?
Esperaré a que treguis el cap per dir-te bon dia! No tardis (encara som al mes de Febrer i porto… deixa’m que conti… cinc dies esperant!. Estic, com t’ho diria, una mica glaçada?).
Un petò
;-P)
una mirada interna i fer enfora el que hi veus així ho deu arreglar tot
Una ilusió
per poder-me aixecar.
Un monstre a l’armari
per poder-m’hi reconciliar.
Un marc delimitador
per poder-lo transgredir.
Un ànsia d’infinit
per poder-la transcendir.
Tot allò que em fascina.
Tot allò que rebutjo.
Tot allò que estimo.
Vaig sentir la cançó
i vaig jugar fort:
Aposto per la utopia!
Hi ha nits
en les que em visita el monstre.
He trencat esquemes i marcs.
He fet castells de sorra.
He viscut el vèrtigen de l’abisme.
Però, i l’univers,
que no en té de marc,
com transgredir-l’ho?
(Dedicat a la Lurdes, amb afecte, que em va demanar lletra per aquesta cançó. I que de vegades fa ulls de bombera piròmana.)