Mirem per la finestra des de dintre
i veiem un tros del nostre entorn.
Mirem per la finestra des de fora
i veiem un tros de nosaltres mateixos.
On acaba la ficció i comença la realitat?
445
La finestra no és més que un punt de mira, un lloc per reposar. L’exercici que ens proposa és sempre doble, com tu dius. Tanmateix l’horitzó és massa gran per abastar-lo tot ( i ja ho voldríem ) i a dedins sempre hi resta un punt cec… però anem fent. No renunciàrem a la mirada.
La finestra no és més que un punt de mira, un lloc per reposar. L’exercici que ens proposa és sempre doble, com tu dius. Tanmateix l’horitzó és massa gran per abastar-lo tot ( i ja ho voldríem ) i a dedins sempre hi resta un punt cec… però anem fent. No renunciàrem a la mirada.
Curiosa reflexió. Jo n’havia pensat una altra que potser tinga alguna cosa en comú (en el proper post).
Un dibuix molt bonic, el teu, per cert.
M’encanta aquest dibuix! És un quadre! I el que veiem, massa sovint, no és el que hi ha sinó simplement el que volem veure.