DIFERENTS CULTURES, DIFERENTS REALITATS

Bon dia a tothom! Avui m’agradaria parlar de diferències entre les llengües que conec més, diferències que em semblen interessants i que crec que s’haurien d’observar. Sabeu com es diu vi negre en altres llengües? Fixem-nos-hi!VI NEGRE

En català, tenim el vi blanc, el vi rosat i el vi negre.
En castellà, parlen de vino blanco, vino rosado i vino tinto (tinto = ‘vermell fosc’).
En anglès, tenen el white wine, el rosé i el red wine (red = ‘vermell’).
En italià, tenen el vino bianco, el vino rosato i el vino rosso (rosso = ‘vermell’).
En francès, hi ha el vin blanc, el vin rosé i el vin rouge (rouge = ‘vermell’).

Si us hi fixeu, pel que fa al vi blanc i al rosat, totes les llengües estan d’acord en el color, blanc i rosat respectivament. En canvi, pel que fa al vi més fosc, el català és l’únic que diu que és NEGRE, segons les altres llengües és VERMELL. Curiós, no? Aquesta diferència en la denominació ens demostra que cada llengua, i per tant cada cultura, té una manera diferent d’entendre el món. Cada cultura classifica la realitat segons la visió que té del món. Crec que és important destacar que la realitat material, una cosa que sembla tan objectiva i inequívoca, en realitat no ho és: no tothom veu la realitat de la mateixa manera.

MICHELINES

Suposo que tots sabeu què són els michelines (castellà), però sabeu per què es diu així? El Centro Virtual Cervantes ho explica de meravella i ens proporciona molta informació sobre el tema. En resum, podríem dir que ve del cognom de dos emprenedors francesos, André i Édouard Michelin. L’any 1889 van fundar una empresa amb el seu nom, la qual es dedica principalment a la producció de pneumàtics. Com tots sabeu, aquesta empresa té com a divisa un ninot blanc. Com podeu veure, aquest ninot és bastant grassonet i el seu cos està ple de cèrcols de goma blancs. Així, doncs, un dia els plecs de greix que tenim a la cintura van rebre aquest nom, a causa de la semblança existent entre aquests plecs i els cèrcols blancs del ninot esmentat.

Per a més detalls sobre l’origen d’aquesta paraula castellana, podeu anar a la web següent:

Centro Virtual Cervantes/ Rinconete/ Lengua

Ara que ja sabem com es diuen en castellà, cal esbrinar-ne el nom en altres llengües. Com es diu en català? I en italià? I en anglès? Vegem-ho!

CATALÀ: sacsons
CASTELLÀ: michelines
ANGLÈS: love handles
ITALIÀ: maniglie dell’amore

En català, no se sap segur d’on ve sacsó, pot ser que vingui del verb sacsar; és a dir, sacsejar. Si ens hi fixem, tant en anglès com en italià els anomenen ‘nanses de l’amor’ (traducció literal que ens serveix per a entendre el concepte). L’anglès i l’italià ens ajuden a entendre per què en català diem sacsons: la idea és que aquesta part del cos ens serveix per a subjectar l’altra persona mentre fem l’amor. Ara ja comença a tenir una mica més de sentit que el nom d’aquesta zona del cos vingui del verb sacsejar, no creieu?

En resum, el nom que donem a les coses del món que ens envolta reflecteix la nostra manera d’entendre el món, és el reflex de la nostra mentalitat. Tanmateix, moltes vegades no en som conscients, no ens plantegem ni l’origen dels mots ni els conceptes o idees que hi ha darrere de les paraules.

GELAT DE NATA vs GELAT DE VAINILLA

Una cosa tan simple com els sabors dels gelats i fins i tot aquí tenim problemes de traducció: en anglès, no distingeixen aquests dos sabors. Per exemple, si estem parlant del magnum frac i del almendrado, en ambdós casos ells diuen que a dins de la xocolata hi ha vanilla ice cream. Com pot ser que en el cas del magnum frac diguin vanilla ice cream si és nata i no té gust de vainilla? Doncs perquè, en anglès, vanilla també és un adjectiu que descriu un producte bàsic sense característiques especials. En el cas del gelat, quan diuen vanilla ice cream volen dir que és ‘un gelat sense un sabor especial’; és a dir, “insípid”, per dir-ho d’alguna manera.

 

4 pensaments a “DIFERENTS CULTURES, DIFERENTS REALITATS

  1. Com sempre, és molt curiós les diferències i semblances que exposes en els teus articles. Sempre és curiós veure com cada cultura té les seves costums i com varia l’origen d’una paraula segons l’idioma, molt bé! Continua així!
  2. Molt curiós tot l´article. Sobre el tema del vi, la veritat és que algun cop m´havia passat pel cap aquest fet que nosaltres li diem negre i en castellà i en anglès li diuen vermell, en italià i en francés no sabia com li deien.

    El que més m´ha cridat l´atenció de tot l´article, però, és l´apartat dels sacsons. Tal i com expliques, si en italià i en anglès li diuen “nanses de l´amor” és per que és un lloc per on agafes a l´altre persona a l´hora de tindre sexe. Pel mateix motiu, en català, se´n diu sacsons. Aquest fet, a mi, hem dona entendre que els catalans potser tenim un concepte. digum-ne, poc romàntic del sexe, ja que en anglès i italià fan referència a l´amor, mentres que nosaltres no. Curiós…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *