EL SÍNDROME O LA SÍNDROME?

Avui em dedicaré a parlar d’uns quants errors que la gent fa en català. Comencem pel títol: és el síndrome de Down o la síndrome de Down? Doncs és LA síndrome de Down, perquè síndrome és femení.Ara fixem-nos en la fotografia que he posat de portada… Sí, és racó, i no pas recó. En el cas de síndrome, si ho diem malament és degut a una influència del castellà (en castellà síndrome és masculí), però i recó? Per què hi ha gent que escriu recó? En castellà, no diem recón o rencón, sinó rincón! Si voleu saber d’on ve, continueu llegint i ho descobrireu!

RACÓ vs RECÓ

Aquesta paraula prové de l’àrab rukún, i en català gairebé sempre s’ha escrit amb a, racó. Així ho demostren els diccionaris dels segles XV, XVI, XVII, XVIII i XIX. Després, durant les primeres dècades del segle XX, es va generalitzar la grafia amb e (recó), però a partir de la segona edició del diccionari de Pompeu Fabra (1954) aquesta forma es va abandonar definitivament i es va tornar a utilitzar racó.

DOBLE GÈNERE I DOBLE SIGNIFICAT

Hi ha alguns noms que canvien de significat si canvien de gènere, per exemple:

– EL CANAL: és ‘una obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs, etc.’ Exemple: El canal de Panamà
– LA CANAL: és un ‘c
onducte llarg, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del safareig. 

– EL CÒLERA: és ‘una malaltia’. Exemple: Aquell noi té el còlera.
– LA CÒLERA: és ‘una irritació violenta contra algú’. Exemple: No deixis que la còlera et domini.

UN EDITORIAL: és ‘un article’. Exemple: He llegit un editorial molt interessant aquesta setmana, no recordo a quin diari era.
UNA EDITORIAL: és ‘una empresa editora’. Exemple: L’editorial planeta és la més famosa pel que fa a la literatura castellana. 

– EL FI: és ‘la finalitat’. Exemple: El fi justifica els mitjans.
– LA FI:  és ‘el final’. Exemple: A la fi de l’any t’adonaràs del progrés que has fet.
Aquestes dues paraules sovint es confonen, perquè el fin (castellà) vol dir la fi en català, i la finalidad (castellà) seria el fi en català i suposo que això crea confusió.

– EL LLUM: és ‘un aparell que fa llum’. Exemple: Apaga el llum, si us plau!
– LA LLUM: és ‘la claror’. Exemple: Aquest pis no té molta llum.
Aquí el castellà diria la luz, per exemple Apaga la luz! i, en català, hauríem de dir Apaga el llum!

– EL PUDOR: és ‘la vergonya’. Exemple: No té gens de pudor.
– LA PUDOR: és ‘la mala olor’. Exemple: Aquesta habitació fa pudor de cremat, què ha passat?

– EL VALL: és ‘una excavació’. Exemple: A l’extrem de ponent hi ha un vall de 2 metres de fondària. 
– LA VALL: és ‘una depressió recorreguda per aigua’. Exemple: La Vall d’en Bas.

– EL CLAU: és ‘un objecte que es clava’. Exemple: Amb un cop de martell vaig aconseguir clavar el clau.
– LA CLAU: és ‘un objecte que serveix per a obrir portes’. Exemple: M’he deixat les claus de casa al cotxe! 

– UN FULL: és ‘un tros de paper i serveix per a escriure-hi’. Exemple: No puc acabar l’examen, m’he quedat sense fulls.
– UNA FULLA: és ‘un òrgan que neix de la tija d’una planta’. Exemple: A la tardor, cauen les fulles dels arbres.

Aquí el castellà també provoca confusions. Com que en castellà un full és una hoja, hi ha gent catalana que diu Em deixes una fulla? quan en realitat estan parlant de fulls.
CONFUSIONS DE GÈNERE

NOMS MASCULINS 
Ull viu! Els noms següents són masculins, no pas femenins!

– ELS afores: En Pere viu als afores de Vilafranca.
– UN avantatge: Ser ric té molts avantatges.
– EL corrent: Avui fa molt corrent d’aire.
– EL costum: Els costums canvien d’un país a l’altre.
– EL llegum: El llegum és molt sa.
– UN pendent: Va caure rodolant pel pendent.
– EL senyal: A l’autoescola t’ensenyen els senyals de trànsit.
– EL titella: De petita tenia molts titelles. 

En casos com aquests, a vegades la confusió és deguda a la influència del castellà, però a vegades crec que és deguda a la semblança entre la sonoritat de molt de corrent i molta corrent. És a dir, en català, quan pronunciem molt de sona com si diguéssim molta i, és clar, jo crec que això fa que la gent pensi que casos com aquest són femenins i que s’escriu molta corrent en lloc de molt de corrent.

NOMS FEMENINS
Atenció! Els noms següents són femenins!

– UNA anàlisi (i no pas anàlisis, que és plural!). Compte perquè en castellà és masculí i porta s final encara que sigui singular! En català, en canvi, en singular no porta s final i és femení! Exemple: Avui m’han fet una anàlisi de sang. 
– LA cercavila: Ahir van fer la cercavila de la Festa Major.
– LA suor: No m’agrada l’estiu perquè no suporto la suor!
– UNA esplendor: El sol estava en la seva més gran esplendor. 
– LES postres: Les postres eren boníssimes! Moltes gràcies!

Així, doncs, com podeu veure, en català moltes vegades ens equivoquem amb el gènere d’algunes paraules i, per tant, cal anar amb compte. Espero que us hagi servit d’alguna cosa i que ho hàgiu entès bé. Ja sabeu que si mai teniu algun dubte, podeu escriure un comentari i us el contestaré.

 

9 pensaments a “EL SÍNDROME O LA SÍNDROME?

  1. Un article molt interessant i necessari. A mi hem passa sovint que paraules com les que has dit, no se si son masculines o femenines. De segur que no soc l’unic. Un cop mes la teva aportació ens serà de gran ajuda per mirar de parlar i escriure correctament la nostra llengua. Moltes gràcies per la teva feina!

  2. Jo també m’equivoco amb el gènere de les paraules, i gràcies gràcies a l’article m’he adonat d’algunes paraules que les deia malament, espero d’ara endavant no equivocar-me i escriure correctament.

    • Sí, malauradament molts dels errors que es cometen en català són deguts a la influència del castellà. En el cas de “sucre” suposo que és el que tu comentes: com que “azúcar” comença amb “a”, potser llavors molts catalans diuen “la sucre”.

    • Bé, això del masculí-femení és una cosa curiosa que als nostres ulls sembla força aleatòria. Cada llengua és diferent en aquest sentit; és a dir, una paraula pot ser masculina en una llengua i femenina en una altra llengua. Cada llengua decideix (no sé segons quina lògica perquè moltes vegades no sembla que tingui lògica) quines paraules són masculines i quines femenines. En el cas de síndrome, en català i en italià és femení, però en castellà i en francès és masculí. Per què? Doncs no ho sé.

      Un altre exemple seria la paraula llet. En català (la llet) i castellà (la leche) és femenina, però en italià (il latte) i en francès (le lait) és masculina.