Ei, així no es diu adéu
T’estimava al matí
Els petons fondos i càlids,
El cap sobre el coixí
Xàfec d’or endormiscat.
Sí, abans s’han estimat d’altres,
Sé que no som els primers,
A la ciutat i pels boscos
Somreien com tu i jo,
Però ve que cal separar-se
I tots dos ho hem d’entendre,
Els teus ulls s’entelen, tristos,
Ei, així no, així no es diu adéu.
No, jo no en busco una altra
Mentre deixo passar el temps,
Porta’m fins al racó
On sempre encaixarem tots dos,
Saps que el meu amor et queda
Com em queda el teu amor.
És ben bé així que oscil·lem
Com la platja i la marea,
Però no parlem de lligams,
De l’amor, del que ens estreny,
Els teus ulls s’entelen, tristos,
Ei, així no, així no es diu adéu.
Et despertava fent l’amor
Els petons fondos i càlids,
El cap sobre el coixí
Xàfec d’or endormiscat.
Sí, abans s’han estimat d’altres,
Sé que no som els primers,
A la ciutat i pels boscos
Somreien com tu i jo,
Però no parlem de lligams,
De l’amor, del que ens estreny,
Els teus ulls s’entelen, tristos,
Ei, així no, així no es diu adéu.