Amagat.
Des del penyal es veuen
milers de reflexos de llum
damunt la mar.
Dubtam de tot
menys de ser
súbdits,
esclaus.
El capvespre ens mena cap al túnel de la nit.
Què ens condueix a refugiar-nos al forat?
Dins el búnquer,
l’esperança és conscient.
Algun dia podrem sortir d’aquí!
Lluitarem
en l’estiu d’un inhòspit desert,
amb l’exèrcit de
desquiciats
prepotents
egocèntrics
soldats
sense escrúpols
que habiten
el nostre món
robat.