Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 17 d'agost de 2014

Refugis

cropped-foto-aigua1.jpg

Amagat.

Des del penyal es veuen

milers de reflexos de llum

damunt la mar.

 

Dubtam de tot

menys de ser

súbdits,

esclaus.

 

El capvespre ens mena cap al túnel de la nit.

Què ens condueix a refugiar-nos al forat?

 

Dins el búnquer,

l’esperança és conscient.

Algun dia podrem sortir d’aquí!

 

Lluitarem

en l’estiu d’un inhòspit desert,

amb l’exèrcit de

desquiciats

prepotents

egocèntrics

soldats

sense escrúpols

que habiten

el nostre món

robat.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cops per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent